jueves, 23 de enero de 2014

El tresor de Puçol

Entre el 21 de novembre del 1999 i el 17 de febrer de l’any 2000, va tindre lloc una intervenció arqueològica de salvament al solar de l’antic col·legi Bisbe Hervàs, situat al carrer Sant Joan i Bisbe Amigó.
Aquesta intervenció va permetre documentar i valorar les restes trobades, coneguent així una part important de la historia de Puçol.
Les restes arqueològiques més rellevants ha sigut la troballa d’una necròpolis baix medieval que pertanyia a la primitiva església de Puçol de la qual sols es coneixia per fotografies la portada romànica.

 Portada romànica de la primitiva església de Puçol

S’han documentat un total de 42 inhumacions repartides en vint sepultures. Totes elles excavades en la terra a excepció de quatre que eren col·lectives. Les restes d’aquesta necròpolis han sigut datades entre la segona meitat del segle XIII i el XV.
Es va documentar una segona area cementerial, fruit del creixement del primer, datat en els segles XVII i XVIII, dels qual s’han documentat les restes de 86 inhumacions.
En la segona fase d’excavació aparegué el que es coneix com el Tresor de Puçol i que la majoria de puçolencs desconeix ja que no s’ha publicat res al respecte. Aquest tresor es compon de 19 monedes datades entre els segles XV i XVII.

Es van exposar per primera vegada al públic l’any passat al Museu de Prehistòria de València a la sala Història dels diners. 

El tresor de Puçol. S. XV-XVII.

viernes, 3 de enero de 2014

Termes romanes de Santa (L’Alcora)

Entre el 2003 i el 2004 amb les obres d’una nova carretera es van descobrir les termes romanes de l’Alcora, aquest descobriment va fer que el traçat d’aquesta carretera es modificara per a salvaguardar i posar en valor aquest conjunt termal.
Les llavors de consolidació y restauració es van dur a terme en dos fases (2007 y 2009).

Les termes estan datades entre el S. I i III-IV d.C. y ocupen una superfície de 175m2 aprox.

 Plànol del jaciment.

L’entrada es troba a un lateral i dona accés a un passadís des de on s’accedeix al frigidarium o sala freda (2). El sòl estava decorat amb un mosaic policrom, el qual es troba al Museu de Ceràmica de l’Alcora.
Des de la sala freda es pot accedir a una xicoteta piscina quadrangular (4) per la qual es pot descendir per una xicoteta escala.  
Des de el frigidarium també s’accedeix al tepidarium o sala tèbia (5), una habitació de planta quadrangular, aquesta cambra serveix d’adaptació al canvi de temperatura per entrar al caldarium (6), on es trobarien les banyeres d’aigua calenta. En aquesta sala es pot veure actualment el sistema d’hipocaust, una cambra subterrània oculta pel paviment original hui desaparegut, que sosté el sòl mitjançant pilastres. Per aquest espai circulava l’aire calent generat en un forn o praefurnium (9-10) situat al costat que calfava la sala calenta i la tèbia.

Caldarium amb l’hipocaust.

Per la reduïda zona excavada es desconeix si es tracten de banys públics o pertanyen a una domus o vivenda d’algun ric romà.


 Termes romanes de Santa.

La visita al jaciment es senzill, es troba junt a la carretera San Juan de Moró direcció a l’Alcora,  n’hi ha lloc per aparcar i està ben senyalitzat.