La casa comtal o palau senyorial de Faura

El 2012 em convidaren a dinar a Faura, les poques vegades que havia anat no havia tingut l'oportunitat de passejar pels seus carrers.

Però aquesta vegada tenia vora un hora per passejar abans del dinar. Vaig arribar fins una plaça (Plaça Major) on em va cridar molt l'atenció un edifici palatí. No havia sentir mai parlar d'ell, cosa que em va estranyar moltísim perquè em pareixia molt bonic i que conservava gran part de la seua estructura original gòtica.

Em va fascinar molt l'exterior. ¿Com seria l'interior? Moria de ganes per entrar, però pareixia que no estava obert al públic. Llàstima...

Llegint un poc de la seua història descobrisc que començà sent una fortalesa que protegia una antiga alqueria islàmica i que al segle XV va canviar d'aspecte al convertir-se en casa residencial, perdent així els seus elements fortificats.

El 1473 Faura es convertia en senyoriu, pertanyent a la família Monsoriu fins el segle XVI que passà a la família Vilarrasa. El 1647 Felip III el converteix en comptat, i passà a la família Vives de Canyamàs.

Hui dia encara es conserva a la frontera l'escut nobiliari de la família Vilarrasa, es pot veure dalt de la porta d'entrada entre les dos primeres finestres.

Sols l'escut està declarat BIC (Bé d'Interès Cultural), mentre que el palau senyorial és BRL (Bé de Rellevància Local). 

Cabanes

Vaig estar a Cabanes (municipi de la província de Castelló) el juliol de 2011, tant sols tenia unes hores per poder passejar pels seus carrers. Recorde que anava desesperada per veure el famós arc romà, no havia tingut temps per buscar la seua localització, pensava que em seria fàcil i que estaria ben senyalitzat. Caminant vaig arribar a una plaça que em va deixar en la boca oberta. Allí es trobava l'església de Sant Joan Baptista amb una majestuosa frontera d'estil barroc i junt a ella l'ajuntament, un palau d'estil gòtic molt ben conservat (almenys l'exterior) amb una finestra d'arcs trilobulats i unes grans arcades a mode de pòrtic. M'haguera quedat en mig d'aquella plaça totes les hores que em restaven per anar-me'n.

Església de Sant Joan Baptista.

Ajuntament o Casa de la Vila de Cabanes.

Vaig seguir caminant i em vaig encontrar amb un antic llavador, que amés seguia en ús. No podia tindre més encant.

S'acostava l'hora d'anar-se'n i no sols no havia trobat l'arc sinó que veia elements patrimonials als que no podia arribar per falta de temps i per la distancia, com el calvari, l'ermita i el que pareixia una antiga torre o castell en runes.

Ermita del Calvari. 

És hora d'anar-se'n... me'n anava amb un sabor agredolç, no havia vist l'arc però havia descobert altres edificis magnífics.

Ja en el cotxe, no podia creure el que estava veient al fons de la carretera, estava allí. L'arc romà de Cabanes que havia format part de la Via Augusta estava en mig d'una rodona a les afores de la localitat. 

L'arc romà de Cabanes.

Ara si que me'n anava feliç, havia trobat l'arc i descobert un poble meravellós al que encara em falta per conèixer bé. Espere tornar prompte per fotografiar-lo i gaudir-lo de nou. 

Nevades històriques a la Comunitat Valenciana

Pareix que ahir va arribar el fred i amb ell els primers cops de neu a la Comunitat Valenciana. Aquest fet m'ha fet recordar aquelles nevades històriques que ens han deixat fotografies tant espectaculars com aquestes:

Nevada del 17 de gener de 1885.

València, 1885. Plaça de Sant Francesc, actual plaça de l'Ajuntament. 

València, 1885. Plaça de Sant Francesc, actual plaça de l'Ajuntament. 

València, 1885. Carrer Xàtiva i plaça de bous.

Gelada dels Nadals de 1918.

València, 1918. Plaça de la Verge.

Nevada del 16 de gener de 1946.

València, 1946. 

Castelló, 1946. Avinguda Rei Don Jaume. 

Puçol, 1946. Antiga estació de tren. 

Puçol, 1946. Antiga estació de tren. 

Puçol, 1946. Actual Plaça del País Valencià. 

Sagunt, 1946. Panoràmica de la ciutat. 

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946. L'Alameda i al fons l'església de Nostra Senyora de Begonya.  

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946.

Vila-real, 1946. El jardí de Sant Pasqual. 

Vila-real, 1946. L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

Nevada del l'11 de gener de 1960.

València, 1960. Panoràmica de la ciutat. 

València, 1960. Avinguda de l'Oest. 

València, 1960. 

València, 1960. Plaça Emilio Castelar, actual plaça de l'Ajuntament.

¿Serà aquest any quan es visca altra nevada semblant a d'aquestes?  

Mirador El Garbí

Aquest mirador de 600m es troba a la Serra Calderona, declarada Parc Natural el 2002.

És un mirador de grans precipicis, on destaquen les roques roges que formen una mena de balcons al Mediterrani, ja que es veu tot el litoral. Les vistes són espectaculars.

En dies clars es pot arribar a veure l'Albufera, el Parc Natural del Montgó, el golf de València, la Serra d'Irta  e inclòs les Illes Columbrets.

Vistes de Sagunt i El Port de Sagunt.

Es pot arribar a ell des de Serra o des de Torres Torres.

La dificultat és mínima, i es tarda en arribar un màxim de 20 minuts.