martes, 31 de marzo de 2015

Puçol presenta el primer volumen de ‘Puçol en la memoria’, la historia del pueblo contada por el pueblo

El 25 de febrero de 2014 se reunía la alcaldesa de Puçol, Merche Sanchis, con Manel Alonso, Sonia Pineda y el Departamento de Comunicación. Era el comienzo de un ambicioso proyecto al que pronto se sumó la historiadora Encarna Sebastià. El 27 de marzo de 2015 se presentaba en la Casa de Cultura el resultado de un año de trabajo: el libro Puçol en la memòria (volumen 1).
Un trabajo concebido como un proyecto del pueblo: más de 6.000 fotos aportadas por los vecinos, miles de comentarios y datos aportados a través del Facebook Puçol se mira y el trabajo de un equipo de seis personas para crear un libro de 300 páginas subvencionado con la Diputación de Valencia con 10.000 euros.
Tras el concurso público, la Imprenta de la Esquina ha sido la encargada de sacar adelante los 1.000 ejemplares de la primera edición; de ellos, la mitad son para las familias participantes (todas tienen un libro gratis por su colaboración), los autores y el archivo municipal; la otra mitad sale a la venta el 1 de abril, en las cuatro papelerías de Puçol: Rosmar, Copy Puzol y las dos de Amparo. El precio: 10 euros el ejemplar, lo mismo que ha costado.


Con la venta de 500 ejemplares se sacará el presupuesto para reeditar otros 500 y así sucesivamente, con un objetivo final claro: que nadie se quede sin su libro.
El acto de presentación fue una fiesta y un homenaje a todos los que han colaborado: tres proyecciones en vídeo (los vecinos, el equipo de trabajo y el propio libro), una actuación de canto tradicional valenciano en directo (gentileza de Juan Sebastiá, Fernando Ferrer y su equipo), lectura del prólogo a cargo de Manel Alonso, tertulia con los autores y la alcaldesa, preguntas del público, entrega simbólica de un ejemplar a cada entidad participante y, como colofón, mistela de Pla, acompañada de rollitos y la posibilidad de poder hojear el libro.


Tras el esfuerzo y la acogida favorable, ahora queda el nuevo desafío en marcha: que Puçol en la memòriano sea un volumen único, sino el primer peldaño en la recuperación de la historia de Puçol con el apoyo de las imágenes y los recuerdos de todos los vecinos que quieran sumarse al proyecto.

Por Redacción Hortanoticias el 31 de marzo de 2015. Twitter: 
Sección: ActualidadCulturaPuçol


miércoles, 25 de marzo de 2015

Conjunt històric d'Alpuente

Alpuente és un municipi de l'interior de la província de València que es troba en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castell. El seu terme engloba quinze aldees: Baldovar, Campo Abajo, Campo Arriba, Corcolilla, El Chopo, El Collado, El Hontanar, La Almeza, La Canaleja, La Cañada Seca, La Carrasca, La Cuervarruz, La Torre, Obispo Hernández o Las Eras i Vizcota.

Però sols em vaig a centrar en Alpuente. Espere tornar prompte per visitar-lo amb més tranquil·litat i temps ja que em van faltar moltes coses per veure.

Vista del poble i els horts medievals des del castell.

La vila té un passat mil·lenari, ja que ha estat poblada en diverses èpoques: a l'Edat del Bronze, amb els Ibers, els Romans... Va formar part de Al-Ándalus, on va agafar  més rellevància. El 1089 la va prendre el Cid i el 1236 un cavaller de Jaume I. Va ser vila real amb vot a les corts... En fi, un llarg recorregut històric per on han passat diverses cultures, i aquest fet segueix present al seu patrimoni. Simplement passejant pels seus carrers podem veure les diferents petjades que ens ha deixat el passat en aquesta vila.

Actualment està declarada monument historicoartístic, i no és per a menys. Fem un xicotet recorregut pels seus monuments més destacats:

El castell es troba dalt d'una gran mola de pedra des de la que es pot veure una espectacular panoràmica de la zona. El castell va jugar un paper important al segle XIX durant les guerres carlistes, fet que el va deixar completament en ruïnes. Actualment queden restes d'aljubs, cisternes, pous, habitacions...



L'ajuntament est troba en una antiga aljama, era l'entrada principal al recinte emmurallat.


Es conserven diversos llenços de muralla i algunes torres. Originalment en tenia catorze.



L'aqüeducte medieval conegut com els Arcs data dels segles XIV i XV.  Té tretze arcades ogivals amb un estat de conservació molt bo. Servia per abastir a la població i per regar els seus horts escalonats.


 L'església arxiprestal de Nostra Senyora de la Pietat és un temple d'una sola nau construïda entre els segles XIII i XV. Destaca el seu campanar octogonal i l'aspecte exterior de fortalesa.



 Passejant pels seus carrers podem observar diverses cases senyorials amb boniques portades i escuts nobiliaris.



El Museu Etnològic es troba en un antic forn datat en el segle XIV que es va mantindre en ús fins el segle XX. Alberga objectes tradicionals de la vida i els treballs locals.


La seua horta es igual d'important que qualsevol dels seus monuments, ja que encara conserva l'estructura medieval i segueixen tenint el mateix ús.

El Museu Paleontològic és un dels més coneguts de la zona i més visitats, pocs museus hi ha a la Comunitat Valenciana paregut a d'aquest. En ell s'exposen fòssils de dinosaures trobats al terme municipal, destaca entre ells un esquelet quasi complet del dinosaure herbívor de la família sauròpodes.

A més es pot visitar un jaciment de petjades de dinosaures.

En contra he de dir que no les vaig trobar... manca una bona senyalització de la zona. A més vaig anar un dia festiu i els museus i el punt d'informació estaven tancats i no em vaig poder informar de la seua localització ni visitar els museus clar.

I a favor, que la riquesa patrimonial present a cada carrer va esmenar en part la desil·lusió anterior. 

jueves, 19 de marzo de 2015

Conjunt Històric de Xèrica

Xèrica (en castellà Jérica) és un municipi de l’interior de Castelló i que pertany a la comarca de l’Alt Palància.
D'aquesta localitat em cridava l'atenció una magnifica torre d'estil mudèjar. Vaig anar a propòsit per veure-la de prop i de pas conèixer aquest poble. La meua sorpresa va ser que no sols tenia aquesta torre, sinó que a més tenia un castell, restes de muralla pel nucli urbà, magnífics portals, torres... restes que evidenciaven un passat històric important.


El conjunt històric està format pel castell, l'ermita de Sant Roc i tres cinturons de muralles, que estan datats entre els segles XIV, XV i XVI, i que són Bé d'Interès Cultural des del 2005.
Del castell destaca la Torre de l'Homenatge, també coneguda com Torre Principal ubicada en la cima del mont Penya Tajada. És de planta quadrada amb tres altures. Aquesta torre formaria part del primer recinte emmurallat. De tot el conjunt és la que millor conservada està. 


El castell disposava d'una segona muralla per protegir la part nova, ja que havia crescut la població en l'interior. Més tard es construeix un tercer recinte emmurallat degut a que havien sorgit ravals degut a un nou creiexement.
D'aquests recintes emmurallats queden restes pel nucli urbà on destaquen algunes portes d'accés i algunes torres. 

Ermita de Sant Roc, al costat una de les torres de la muralla i al fons la torre de l'Homenatge.

Porta de l'ermita de Sant Roc.


Portal de la Sala.


Arc de l'Hospital. 


Portal de Terol a l'esquerra i ala dreta l'església dels Socors. 

La torre de l'Alcúdia o de les Campanes data del segle XVII encara que es creu que els basaments són romans. Es va construir per albergar les campanes de l'església per a que es sentiren des de tots els llocs.


És indudablement el símbol de la població i a més l'única torre d'estil mudèjar conservada a la Comunitat Valenciana.