sábado, 14 de mayo de 2016

Dia Internacional dels Museus 2016. Castelló


Algunes de les activitats programades a la Comunitat Valenciana amb motiu del Dia Internacional dels Museus i Paisatges culturals:

 
Província de Castelló:
Borriana 
Museu Arqueològic

Castelló de la Plana
Espai d'Art Contemporani, Llotja del Cànem, Museu de Belles Arts de Castelló, Museu d'Etnologia de Castelló, Sales i galeries d'art, Fundació Caixa Castelló, Espai Cultural Obert Les Rules, estudis d'artistes...

La Vilavella
Museu de la Vilavella i Santuari d'Apol·lo

Nules
Museu de la Medallística "Enrique Giner"

Onda
Museu del Taulell Manolo Safont
Segorbe

Vilafamés
MACVAC

Dia Internacional dels Museus 2016. València


Algunes de les activitats programades a la provincia de València:

Albaida 
Museu Internacional de Titelles d'Albaida

La Vall d'Albaida
Museus de la Vall d'Albaida
Manises
Museu de Ceràmica de Manises

Oliva 

Silla

Museu d'Arqueologia de Silla

València
MUVIM, Museu valencià d'Etnologia i Museu de Prehistòria de València

Museu de Prehistòria de València

Museu de Ciències Naturals, Museu de la Ciutat, Museu d'Història de València, Casa-Museu Benlliure, Centre Arqueològic de l'Almoina, Cripta de Sant Vicent Màrtir, Muralla àrab, Torres de Serrans i Galeria del Tossal.

Museu de Belles Arts

 
L'iber, museu dels soldadets de plom.


martes, 10 de mayo de 2016

Dia Internacional dels Museus 2016. Alacant

Activitats programades a la província d'Alacant:

Agost
Museu de Cantereria
Alacant
Museu d'Art Contemporani d'Alacant

MARQ, Les cigarreres Centre Cultural, MACA, Juan Gil-Abert, Institut Alacantí de Cultura, Mubag, Museu d'Aigües d'Alacant, Museu Volvo Ocean Race, Llotja i MUA


MARQ


MARQ


MUBAG

Alcoi

MUBOMA

Aspe
Museu històric municipal

Cocentaina 
Palau Comtal

El Campello 
La Illeta dels Banyets

Elx
MUPE, MACE, MAHE, banys àrabs, Museu del Palmeral i Museu de la Festa. 

Torre mirador Sant Maria


La Vila Joiosa
Torre de Sant Josep

Novelda
Museu Arqueològic

Orihuela
Casa Museu Miguel Hernández, Museu de la Muralla, Museu Fundació Pedrera, Museo de Arte Sacro, Museu Arqueològic San Joan de Déu, Museu de Setmana Santa i Museu de la Reconquesta.


Pilar de la Horadada
Casa de Cultura

Pinoso
Casa del Marbre i del Vi

Santa Pola
Museu del Mar, Castell Fortalesa

Villena

Museu Arqueològic José Mª Soler

miércoles, 6 de abril de 2016

Jaciment Tres Hermanas d'Aspe

Aquest jaciment datat entre el II mil·lenni i el segle IV aC. es troba al terme municipal d'Aspe (Mig Vinalopó, Alacant). Rep aquest nom per la similitud de tres cimes alineades entre si.

Muntanyes Tres Germanes

Es un jaciment molt curiós perquè encara no es sap amb certesa quina va ser la seua funció al món ibèric. Les hipòtesis segueixen obertes i actualment estan sent estudiades per arqueòlegs de la Universitat d'Alacant i de França amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Aspe.  

Consta de diverses estances repartides entre la cima central i les vessants. No es pot parlar d'un poblat, ja que les estances no pareixen pertànyer a vivendes per la seua tipologia i per no tindre llar, es troben separades unes de les altres, tampoc es tracta d'un recinte emmurallat... tot apunta a un possible santuari i lloc de rituals... encara que tampoc s'han trobat exvots ni restes materials importants que ajuden a aclarir la funcionalitat d'aquests misteriosos edificis.

L'edifici més singular és de planta quasi quadrada, i és el que podria tractar-se d'un santuari. Consta d'una entrada que dóna a una mena de vestíbul amb entrada a tres estances paral·leles. De l'exterior crida l'atenció una estructura perpendicular al temple que apunta en direcció a la muntanyeta central, on es conserven restes de la mateixa època. 

Possible santuari

Estructura que apunta a la cima central

Entrada a l'edifici

A més, des d'aquest edifici ixen dos camins, un en direcció a la cima central. On en mig del camí, també s'han trobat estructures d'altres edificacions.

Camí que uneix el possible santuari amb altres edificis

Estructures i camí

Al costat d'aquesta via es troba altre edifici peculiar, del que també es desconeix la seua utilitat. El que si es sap, és que tots ells estaven relacionats. 

Edifici pròxim a aquest camí

Les restes que es troben a la muntanyeta central estan sent excavades en l'actualitat. Pareix ser que es tracta d'un edifici circular, encara que malauradament ha esta espoliat i no es conserva en la seua totalitat.

L'altre camí del que parlàvem, que també eixia del possible santuari va en direcció a altres dos edificis. Un d'ells consta de dos habitacions paral·leles però separades entre si, cada una té el seu accés independent. I l'altre edifici és més menut i senzill, possiblement es tracte d'un magatzem, però encara sent estudiat. 

Segon camí

Edifici de dos estances separades

Baix el primer edifici i dalt el segon on estan treballant

Com es veu, tots els edificis guarden relació entre si, però la informació que donen no es suficient per determinar quina funció degueren tindre. A més estem davant d'un cas únic, no n'hi ha cap referent similar que ajude a determinar-ho.

La singularitat d'aquest jaciment el fa especial i únic. A més, la seua visita convida a pensar en la seua utilitat, és tot un repte que impulsa a seguir estudiant-lo e investigant-lo. 


viernes, 26 de febrero de 2016

Alqueria i Torre Bofilla

La torre i 'alqueria Bofilla es troben a Bétera, a 3,5 km del municipi, a 14 km de la ciutat de València i a 600 m del barranc del Carraixet.


L'alqueria és d'època islàmica, es va construir al segle XII dins del context històric de ciutats fortificades del territori valencià. Aquesta i altres ciutats formaven un cinturó defensiu amb torres que circumdaven la ciutat de València per a la seua defensa.

Es de grans dimensions, ja que supera les dos hectàrees d'extensió, on es distingeixen clarament dos parts, la defensiva i la d'hàbitat amb banys públics.

La seua vida no va ser molt llarga, ja que amb la conquesta de València per Jaime I el 1238 va començar a decaure. Va passar a mans de l'Ordre de Calatrava, la qual va exercir la seua propietat fins mitjans segle XIV. Sent el 1357 l'últim any en que es té constància de la seua referència de població.

Una vegada ja annexionada a Bétera i baix la gestió dels Boíl, es van seguir explotant les seues terres per al cultiu, però mai es van tornar a ocupar les seues construccions.

Vivendes

Banys públics

La torre es el que més crida l'atenció i el que millor es conserva. Es de planta quadrada, de 6,15 m cada costat per 18 m d'altura. Està construïda amb murs són de tapia i té una forma troncocònica per una xicoteta inclinació de grau i mig.

L'accés es troba en la cara nord i al primer pis, on a més n'hi ha un xicotet recinte emmurallat annexat a la torre. Es creu que tenia quatre plantes més la terrassa, on hi havia a cada costat una obertura amb un balcó de fusta. 



 A pesar de que l'alqueria es despoblara en el segle XIV i s'utilitzara únicament com a zona de cultiu, ha sobreviscut en prou bon estat als nostres dies, conservant-se nombroses restes arqueològiques i la torre, la qual va ser restaurada el 2009 i 2010.

En l'actualitat es propietat de l'Ajuntament de Bétera i està declarada Bé d'Interès Cultural. S'obri al públic únicament un dissabte al mes.