Mostrando entradas con la etiqueta Puçol. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Puçol. Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de agosto de 2015

L'església dels Sants Joans de Puçol

El passat mes de juny es va presentar la primera guia turística de l'església dels Sants Joans de Puçol. Aquesta guia convida a visitar l'església per dins mitjançant visites guiades.

Si t'abelleix conèixer-la de primera mà, les visites es fan dimecres pel matí d'11 a 13h i els divendres de vesprada de 16 a 18h. Pots concertar la visita cridant a un d'aquests telèfons: 961465718 o 619141388.


L'església i el palau arquebisbal
L'església dels Sants Joans és el monument més representatiu de Puçol actualment. Formava part d'un conjunt monumental més ampli conformat per un palau arquebisbal i un jardí botànic. Hui en dia aquests no es conserven, però són fonamentals per entendre la història de l'església.



Puçol fou un senyoriu episcopal on els bisbes i arquebisbes tenien un palau per passar xicotetes temporades de descans. Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València, fou qui va erigir l'església dels Sants Joans, just al costat d'aquest palau. I com a València, va construir un voladís, és a dir, un passadís elevat que unia el palau i l'església i així no haver de baixar al carrer per a anar a missa.


 La construcció de l'església comença el 1587, i un any més tard, el 29 d'abril de 1588, Sant Joan de Ribera beneeix la primera pedra.
Els mestres pedrapiquers foren Antonio de Xado i Pedro de Xado, naturals d'Argoños (Cantàbria). També treballaren en la construcció del temple Juan de Fresnedo, Pedro de Fresnedo, Pedro del Solar i Pedro de Ris, tots  ells naturals de Cantàbria.
Les obres de l'església eren revisades cada sis anys per Guillem del Rey i Joan Cambra, importants mestres d'obres que treballaven al Patriarca i al Monestir de Sant Miquel dels Reis, respectivament.
L'església dels Sants Joans fou un referent arquitectònic en aquell moment. Tant es així, que van sol·licitar els seus mestres per erigir el Monestir del Puig.
Després de vint anys de construcció, Tomás de Espinosa, bisbe auxiliar de València consagrà el temple el 28 d'octubre de 1607, i Sant Joan de Ribera traslladà el Santíssim Sagrament de l'antiga església a la nova, i celebrà la primera missa.

Façana
La façana principal és d'un alt valor artístic. Va ser dissenyada entre el 1588 i el 1589 per Juan de Ambuesa, natural de París, el qual gaudia de gran fama a València pel seu saber de l'arquitectura. Aquest també treballava al Monestir de Sant Miquel dels Reis i al Patriarca.
Malgrat tot, Ambuesa va morir abans de poder-la dur  a terme així que finalment, seguint les seues pautes, Antonio de Xado i Pedro del Solar la van llaurar el 1593.
El retaule de pedra és d'estil clàssic amb detalls manieristes. Està coronat per un escut prelacial, símbol de la jurisdicció que sobre Puçol i l'església dels Sants Joans ostentaren els arquebisbes de València. Les imatges de les fornícules són recents, es van col·locar i beneir el 1975 i representen la Verge al Peu de la Creu, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, patrons de l'església.


De l'exterior també cal destacar el campanar, construït amb carreus de pedra i coronat per un templet amb contraforts de rajola.

Interior
El temple és d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Totes les capelles són de mig punt exceptuant-ne les dos primeres, que són ogivals. La nau queda dividida en cinc trams per arcs faixons lleugerament apuntats. La volta de la capçalera és de traceria amb nervadures d'estil neogòtic. De tot el conjunt destaca la puresa de línies, la grandiositat i la lluminositat habituals del Renaixement. La decoració de les pilastres simulant marbre i el revestiment d'estucs pertany a l'últim terç del segle XIX.


A les dos capelles més pròximes a l'altar s'observen dos tribunes, una sobre la porta lateral que recorda la unió que hi hagué entre l'església i el palau arquebisbal, i l'altra davant d'aquesta on hi hagué un orgue.
L'altar major és d'estil barroc i està presidit pels Sants Joans integrats entre columnes salomòniques. Però sense dubte, el que més destaca de l'altar és el baldaquí i la mesa de marbre que representa els quatre evangelistes: Sant Mateu, Sant Joan, Sant Marc i Sant Lluc sustentant el llibre dels set segells. Aquest altar va ser consagrat el 8 de setembre de 1944.



A la sagristia es conserva una de les peces més importants del temple: una polsera d'un antic retaule gòtic, segurament de la primitiva església, que representa el Pare Etern i a l'Esperit Sant.


Capella de la Comunió
La capella de la Comunió es troba adossada a l'església, paral·lela a la seua nau i amb dos entrades, una exterior i l'altra a l'interior del temple. Es va construir entre el 1740 i el 1747 a càrrec del rector Tomás Aparisi. Més tard, al segle XIX, el rector Joaquín Alemany decideix allargar-la, sent beneïda el 1827. Com a conseqüència d'aquesta ampliació la cúpula queda desplaçada del centre i s'observen diferents tipus de sòcols.


Es conserven dos pintures anònimes del segle XVII que representen a Jesucrist instituint el sagrament de l'Eucaristia i la degollació de Sant Joan Baptista.
Però l'obra més important és el retaule tallat per Manuel Vergara el 1748, un dels membres de la gran saga dels Vergara. Actualment és l'únic retaule que es conserva del mestre fuster.


Aquest retaule albergava una imatge de la Immaculada Concepció, destruïda durant la guerra. A partir d'aquest moment passà a acollir el tresor del temple: el quadre de la Mare de Déu al Peu de la Creu, patrona de Puçol, que anteriorment es trobava a la segona capella de la dreta.
Aquest quadre va ser trobat pel venerable Pere Muñoz a la muntanyeta del Cabeçol del Puig el 1570. Una important troballa que va propiciar entre altres, la construcció del nou temple dels Sants Joans, una església més gran i digna per albergar aquest tresor.

Cripta
L'entrada a la cripta es troba als peus de l'església. S'accedeix a ella per una xicoteta escala de 14 escalons de pedra. Té una forma rectangular i mesura 7,20 metres de llargària per 4,30 m d'amplària i 3 m d'amplària d'altura. El pis és de taulells i el sostre de volta de canó de pedra. Al fons es distingeix un retaule ceràmic de Crist a la creu.
Actualment la cripta està reblida de terra perquè va servir d'amagatall durant la Guerra Civil. Des de dins s'excavaren dos túnels, un cap a la plaça de Sant Joan de Ribera on estaria el palau arquebisbal i l'altre cap al carrer de Sant Joan. El primer té 40 metres de llarg i el segon 20 metres, aproximadament. En l'actualitat els túnels no porten a cap lloc.
Pots vore fotografies de la cripta a la pagina de facebook de l'Ajuntament de Puçol: ÉsPuçol. 



martes, 31 de marzo de 2015

Puçol presenta el primer volumen de ‘Puçol en la memoria’, la historia del pueblo contada por el pueblo

El 25 de febrero de 2014 se reunía la alcaldesa de Puçol, Merche Sanchis, con Manel Alonso, Sonia Pineda y el Departamento de Comunicación. Era el comienzo de un ambicioso proyecto al que pronto se sumó la historiadora Encarna Sebastià. El 27 de marzo de 2015 se presentaba en la Casa de Cultura el resultado de un año de trabajo: el libro Puçol en la memòria (volumen 1).
Un trabajo concebido como un proyecto del pueblo: más de 6.000 fotos aportadas por los vecinos, miles de comentarios y datos aportados a través del Facebook Puçol se mira y el trabajo de un equipo de seis personas para crear un libro de 300 páginas subvencionado con la Diputación de Valencia con 10.000 euros.
Tras el concurso público, la Imprenta de la Esquina ha sido la encargada de sacar adelante los 1.000 ejemplares de la primera edición; de ellos, la mitad son para las familias participantes (todas tienen un libro gratis por su colaboración), los autores y el archivo municipal; la otra mitad sale a la venta el 1 de abril, en las cuatro papelerías de Puçol: Rosmar, Copy Puzol y las dos de Amparo. El precio: 10 euros el ejemplar, lo mismo que ha costado.


Con la venta de 500 ejemplares se sacará el presupuesto para reeditar otros 500 y así sucesivamente, con un objetivo final claro: que nadie se quede sin su libro.
El acto de presentación fue una fiesta y un homenaje a todos los que han colaborado: tres proyecciones en vídeo (los vecinos, el equipo de trabajo y el propio libro), una actuación de canto tradicional valenciano en directo (gentileza de Juan Sebastiá, Fernando Ferrer y su equipo), lectura del prólogo a cargo de Manel Alonso, tertulia con los autores y la alcaldesa, preguntas del público, entrega simbólica de un ejemplar a cada entidad participante y, como colofón, mistela de Pla, acompañada de rollitos y la posibilidad de poder hojear el libro.


Tras el esfuerzo y la acogida favorable, ahora queda el nuevo desafío en marcha: que Puçol en la memòriano sea un volumen único, sino el primer peldaño en la recuperación de la historia de Puçol con el apoyo de las imágenes y los recuerdos de todos los vecinos que quieran sumarse al proyecto.

Por Redacción Hortanoticias el 31 de marzo de 2015. Twitter: 
Sección: Actualidad, Cultura, Puçol


jueves, 5 de febrero de 2015

Nevades històriques a la Comunitat Valenciana

Pareix que ahir va arribar el fred i amb ell els primers cops de neu a la Comunitat Valenciana. Aquest fet m'ha fet recordar aquelles nevades històriques que ens han deixat fotografies tant espectaculars com aquestes:


Nevada del 17 de gener de 1885.

València, 1885. Plaça de Sant Francesc, actual plaça de l'Ajuntament. 

València, 1885. Plaça de Sant Francesc, actual plaça de l'Ajuntament. 

València, 1885. Carrer Xàtiva i plaça de bous.

Gelada dels Nadals de 1918.
València, 1918. Plaça de la Verge.


Nevada del 16 de gener de 1946.
València, 1946. 

Castelló, 1946. Avinguda Rei Don Jaume. 

Puçol, 1946. Antiga estació de tren. 

Puçol, 1946. Antiga estació de tren. 

Puçol, 1946. Actual Plaça del País Valencià. 

Sagunt, 1946. Panoràmica de la ciutat. 

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946. L'Alameda i al fons l'església de Nostra Senyora de Begonya.  

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946.

Vila-real, 1946. El jardí de Sant Pasqual. 

Vila-real, 1946. L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.


Nevada del l'11 de gener de 1960.
València, 1960. Panoràmica de la ciutat. 

València, 1960. Avinguda de l'Oest. 

València, 1960. 

València, 1960. Plaça Emilio Castelar, actual plaça de l'Ajuntament.



¿Serà aquest any quan es visca altra nevada semblant a d'aquestes?  


miércoles, 28 de enero de 2015

La exposición “Puçol en la memoria”, un aperitivo del primer libro sobre la historia del siglo XX.

Recuperar la memoria no es una tarea sencilla, aunque sí agradable: cada imagen y cada dato histórico suponen reconstruir un puzle cuyas piezas uno nunca sabe si encajarán. Por ello, el proyecto Puçol en la memoria ha ido creciendo desde su origen, hace ahora un año: comenzó con la recopilación de documentación para un libro, pero antes se ha inaugurado una exposición de fotos y el equipo que trabaja en la recuperación ya habla de un segundo libro… y alguna sorpresa más.
El menú de Puçol en la memoria promete ser variado y apto para todos los paladares. En marzo de 2014 comenzó a dar sus primeros pasos una idea: editar un libro con imágenes de Puçol en el siglo XX, gracias a la colaboración del Facebook Puçol se mira, la Diputación de Valencia y el Ayuntamiento de Puçol.
Desde el primer momento quedó claro que el equipo estaría formado por el escritor Manel Alonso, la historiadora Encarna Sebastiá, la administradora de Puçol se mira Sonia Pineda y los tres técnicos del Departamento de Comunicación: Sento Pascual, Sergio Maestro y Sabín. Y, por supuesto, las fotos de todos los vecinos que quisieron participar aportando sus recuerdos durante la primavera y el verano de 2014.
El trabajo inicial no ofrecía dudas: escanear fotos, organizar las imágenes, descubrir la mayor información posible sobre cada una, establecer los capítulos del libro y seleccionar las imágenes idóneas para cada capítulos. Pasado el verano, el equipo llegó a la conclusión de que las 6.000 imágenes que habían aportado las 350 familias de Puçol no caben en un solo libro: las 300 páginas de la publicación que subvenciona la Diputación apenas podrán contener un máximo de 1.000 fotografías.
Así que el menú ha ido creciendo.
El libro no será un plato único, sino que ha ido precedido por un aperitivo en forma de exposición en la Casa de Cultura, con 18 paneles y un centenar de fotos. Lo dicho, apenas un aperitivo del libro… pero suficiente para llenar la sala de exposiciones el 23 de enero, durante la inauguración, y dejar con ganas de más a todos los asistentes.
El libro continúa su camino, ahora ya bautizado como Puçol en la memoria (volumen 1), aunque no es fácil quitar, reducir y eliminar, no sólo fotos, también capítulos enteros. Por ello se han establecido criterios claros: prioridad a las fotos más antiguas, nada de fotos en color, aplazar las fotos de los años 70 en adelante… el primer plato será de lo más tradicional, sólo las imágenes de la primera parte del siglo XX. Un volumen con lo más viejo, lo que corre peligro de perderse en la memoria.
Así que habrá un segundo plato, el volumen 2, donde estarán las fotos en color, los capítulos de Puçol durante la democracia, las imágenes que nos resultan más cercanas… y aun así seguirá habiendo en el archivo municipal en torno a 4.000 fotos sin publicar.
Por lo que el menú tendrá que crecer aún más.
El problema, como siempre, es que editar en papel cuesta dinero, así que habrá que seguir buscando apoyos institucionales y nuevas fórmulas. El propio Manel Alonso ya ha comprobado que el micromecenazgo puede ser una opción. Aunque hay otras.
Puçol en la memoria también tendrá postre, aunque no en forma de libro, el equipo de trabajo ya estudia cómo llevar la memoria a Internet, a las bibliotecas, a los medios audiovisuales, y encontrarotras formas de dar difusión a esas miles de fotos cedidas por los vecinos y las que vendrán en el futuro, porque siguen llegando materiales inéditos… pero permitidnos que no demos más datos: ese postre contiene una pequeña sorpresa.
Sorpresa que será desvelada el día de la presentación de Puçol en la memoria (volumen 1) en el salón de actos de la Casa de Cultura.
En unas semanas, la respuesta.









Informa: Sabín | Diseño cartel: Sento Pascual | Fotos: Sergio Maestro

La exposición se puede visitar de lunes a viernes hasta el 20 de febrero.
La visita es gratuita. 

martes, 20 de enero de 2015

Puçol en la memòria

El divendres 23, a les 20h de la vesprada s'inaugura en la Casa de Cultura de Puçol l'exposició de fotografies "Puçol en la memòria".
Aquesta exposició pretén ser un avanç del llibre que es publicarà a finals de febrer i que té el mateix nom. En ell es fa un recorregut per la història local dels primers anys del segle XX.
L'exposició consta de 18 panells que equivalen a 17 capítols del llibre. Cada un tracta un tema diferent, com son: els batejos, les comunions, els casaments, la mort, la mili, els carrers, el palau arquebisbal, els col·legis, els esports, esdeveniments, els magatzems, els oficis, la platja, la marjal, el secà, els bous, la gastronomia...
Es podrà visitar de manera gratuïta de dilluns a divendres fins el 22 de febrer.
Ací teniu algunes fotografies que es mostren a l'exposició:

Fotografia cedida per l'Ajuntament de Puçol. Bateig a l'eixida de l'església dels Sants Joans. Al costat, el palau arquebisbal.

Fotografia cedida per Lucas Marín. Any 1961, cercavila de la primera comunió per l'avinguda de València. Darrere es veu la desapareguda bascula municipal.

Fotografia cedida per el Forn Duato. Cercavila d'un casament per l'avinguda de València al seu pas pel desaparegut pas a nivell.

Fotografia cedida per Charo Amigó. Any 1955, trasllat de les restes de la beata Herminia Martínez del cementeri a l'església dels Sants Joans.

Fotografia cedida per Inma Mateu Ribelles. Grup de quintos menjant paella dins de les muralles del palau.

Fotografia cedida per l'Ajuntament de Puçol. Fent les voreres del carrer.

Fotografia cedida per l'Ajuntament de Puçol. Vista posterior del palau arquebisbal i l'església dels Sants Joans.

Fotografia cedida per Ros Bis. El palau arquebisbal (S. XIV-1967).

Fotografia cedida per Mª Paz Esteve Esteve. Palau arquebisbal i entrada al jardí botànic.

Fotografia cedida per Mª José Lazaro Cazador. Any 1964, escola dels Cagons, es trobava al carrer Verge al Peu de la Creu.

Fotografia cedida per Maria José Sanz Rubio. Any 1958, grup d'acció catòlica jugant a bàsquet.

Fotografia cedida per l'Ajuntament de Puçol. Partida de pilota al carrer Castelló. A l'esquerra la Casa Social.

Fotografia cedida per Josefa Pérez Bayarri. Any 1946, nevada històrica. Plaça del País Valencià.

Desembre de 1933, el moviment revolucionari anarcosindicalista atenta contra el ràpid Barcelona-Sevilla al seu pas per Puçol.

Fotografia cedida per Ros Bis. Any 1959, El Sant Calze pernocta una nit a Puçol.

Fotografia cedida per Maria José Sanz Rubio. Any 1958, treballant el meló.

Fotografia cedida per Justi Zapico. Grup de costureres.

Fotografia cedida per Fina Farinós. Dia a la platja.

Fotografia cedida per l'Ajuntament de Puçol. Any 1953, treballant en la marjal.

Fotografia cedida per Ros Bis. Treballant al secà. Al fons el molí.

Fotografia cedida per l'Ajuntament de Puçol. Any 1953, desencaixonà d'un bou en la plaça de la Torre (actual plaça Piu XII).

Fotografia cedida per l'Ajuntament de Puçol. Any 1954, fent paelles.

Aquests projectes, tant el llibre com l'exposició, no haurien sigut possibles sense la col·laboració i participació de més de 350 famílies que han aportat les seues fotografies i ens han contat els seus records.
Des d'ací vull aprofitar per donar-vos les gràcies a tots, a cada una de les famílies que han ajudat a que açò fora cap endavant. I com no, als companys d'equip: Sonia Pineda, Manel Alonso, Sabin, Sento Pascual i Sergio Maestro. Com havem dit en varies ocasions, espere que aquest llibre siga el primer d'una col·lecció que encara està per vindre, perquè n'hi ha molt que contar, molt que ensenyar, molt que recordar i molt que conservar.
Està sent un plaer treballar en vosaltres.