Cabanes

Vaig estar a Cabanes (municipi de la província de Castelló) el juliol de 2011, tant sols tenia unes hores per poder passejar pels seus carrers. Recorde que anava desesperada per veure el famós arc romà, no havia tingut temps per buscar la seua localització, pensava que em seria fàcil i que estaria ben senyalitzat. Caminant vaig arribar a una plaça que em va deixar en la boca oberta. Allí es trobava l'església de Sant Joan Baptista amb una majestuosa frontera d'estil barroc i junt a ella l'ajuntament, un palau d'estil gòtic molt ben conservat (almenys l'exterior) amb una finestra d'arcs trilobulats i unes grans arcades a mode de pòrtic. M'haguera quedat en mig d'aquella plaça totes les hores que em restaven per anar-me'n.

Església de Sant Joan Baptista.

Ajuntament o Casa de la Vila de Cabanes.

Vaig seguir caminant i em vaig encontrar amb un antic llavador, que amés seguia en ús. No podia tindre més encant.

S'acostava l'hora d'anar-se'n i no sols no havia trobat l'arc sinó que veia elements patrimonials als que no podia arribar per falta de temps i per la distancia, com el calvari, l'ermita i el que pareixia una antiga torre o castell en runes.

Ermita del Calvari. 

És hora d'anar-se'n... me'n anava amb un sabor agredolç, no havia vist l'arc però havia descobert altres edificis magnífics.

Ja en el cotxe, no podia creure el que estava veient al fons de la carretera, estava allí. L'arc romà de Cabanes que havia format part de la Via Augusta estava en mig d'una rodona a les afores de la localitat. 

L'arc romà de Cabanes.

Ara si que me'n anava feliç, havia trobat l'arc i descobert un poble meravellós al que encara em falta per conèixer bé. Espere tornar prompte per fotografiar-lo i gaudir-lo de nou. 

Desert de les Palmes

El Parc Natural del Desert de les Palmes es troba a la província de Castelló i ocupa part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. Les seues 3.200 hectàrees protegides estan plenes de riqueses històriques, naturals i paisatgístiques.

L’origen del seu nom prové de la congregació Carmelites Descalços que van fundar al parc un monestir on retirar-se per a dedicar-se a l’oració i a la contemplació, ells denominaven “desert” a tots aquells llocs solitaris i allunyats de la població. I com a la zona abunden els margallons, també anomenats “palmes” el parc va adquirir aquest nom. 

Els carmelites van construir dos dels monuments més emblemàtics del parc: l’antic monestir, el qual està en ruïnes, i el monestir nou, on actualment resideixen.

L'antic monestir es troba en una explanada entre barrancs, la seua construcció data dels anys 1697-1733. Constava d'un peculiar claustre, un hostal i un palau episcopal. Va ser abandonat l'any 1783 a causa d'uns terratrèmols que van afectar a l'estructura de l'edifici.

El nou monestir es va construir entre el 1784 i el 1791, es de sòbria presencia i les seues dependencies es distribueixen al voltant del temple, formant una gran estructura quadrangular. El seu arxiu conté un enorme fons documental i bibliogràfic. Una característica del monestir es que té un museu on alberga una important col·lecció de peces de convents carmelitans, pintures, escultures... que van adquirint i conservant des de l'any 1971.

També es poden contemplar per tot el paratge les seus ermites i caus. La funció d'aquestes ermites és acollir a persones que volen orar i meditar en soledat.

A més a més, al parc es poden trobar 3 castells: el castell de Miravet, el castell de Montornès i el castell Vell. 

El castell de Montornès data del segle X és d'origen àrab. Es de planta irregular, té recintes murallats i conta amb dos torres una quadrangular i l'altra cilíndrica. Es troba en una zona molt escarpada, a 4km de la població i a una altura de 500m.