La traca

L’olor a pólvora i la traca sempre han estat presents als nostres pobles. A  les falles té un gran protagonisme com podem veure a les mascletades, als castells de focs artificial, les despertades... però en cada festa o esdeveniment  no  pot faltar, no hi ha boda, comunió, cap d’any o victòria important d’algun equip de futbol... on no s’escolte el soroll de la traca.  La traca forma part de la nostra cultura.

Ací teniu tres fotografies de principis del segle XX on la traca es la protagonista:

Traca en carrer Sant Vicent, a la dreta es pot veure la façana de l’església de Sant Martí. Ca. 1905, Arxiu Levante-EMV

Traca davant de la portada dels apòstols de la Catedral. Ca. 1908, Arxiu Levante-EMV

Traca davant del Palau del Marques de dos Aigües i l’hotel de Roma. Ca. 1912, Arxiu Levante-EMV

La casa de la Ciutat

La casa de la ciutat va ser un dels edificis civils més importants de la ciutat de València, era la seu municipal, el que ara diríem ajuntament, es va construir al segle XIV i es va enderrocar al XIX pel seu estat en runes ja que va patir alguns incendis.

Abans d’aquesta seu hi havia altra que es trobava entre la plaça de l’Almoina i la de l’Arquebisbe, aquesta es va fundar després que Jaume I conquistara València el 1238. Però Jaume II en 1311, va vendre aquesta seu, i va construir la nova Casa de la Ciutat, es va edificar a l’altra part de la catedral, en front de la portada dels Apòstols, hui en dia, el solar que va ocupar aquesta seu, es un jardinet del Palau de la Generalitat.

Plànol de Tomàs Vicent Tosca, la Catedral i el voltant, l’any 1704

Plànol de Tomàs Vicent Tosca, la Casa de la Ciutat, l’any 1704

En la seu era on es feien les reunions de l’assemblea que assessorava al govern municipal (els jurats), es jutjava, també albergava una presó, un arxiu i acollia les magistratures edils. 

Marçal de Sas en 1392 va decorar els murs de la sala del Consell amb pintures murals, les quals no es conserven.

Entre el 1418 i el 1426 (primera fase) i entre el 1442 i el 1445 (segona fase) es va construir el sostre de la cambra daurada, rep aquest nom per la rica sostrada, que afortunadament abans de l’enderrocament van decidir conservar per la seua bellesa, hui la podem vore a la sala del Consolat de la Llotja. La fusta és tallada i policromada amb motius fantàstics i lúdics, bustos de profetes, àngels i heràldica de la ciutat.

Sostre de la cambra daurada de la Casa de la Ciutat, hui en el Consolat del Mar en la Llotja. Foto: Encar Sebastià

L’edifici va patir varios incendis, en el 1423 es va incendiar el sostre de la sala del Consell, en el 1586 es va incendiar la part superior  de l’edifici... fets que van suposar reformes en la seu. Un grup de tècnics que va analitzar l’estat de l’edifici que anunciava runes, va advertir que les reformes realitzades en diferents èpoques no seguien els mateixos patrons de la construcció, els materials utilitzats mai foren els mateixos... aspectes que van debilitar l’estructura i l’estabilitat de l’edifici.

Façana de la Casa de la Ciutat, en un gravat de José Vergara del 1762. Foto: Gothicmed.es

Així que finalment va ser enderrocat entre el 1859 i el 1860. Aquest enderrocament va servir al projecte de requalificació d’alineacions del carrer de Cavallers i a la reforma de la plaça de la catedral.

________

Per a més informació www.gothicmed.es

Adoració dels mags, Joan de Joanes

Adoració dels mags, Joan de Joanes. Museu del Patriarca, València

Vicent Joan Macip, més conegut com Joan de Joanes naix a València cap al 1505 i mor a Bocairent en 1579. Es fill del pintor Vicent Macip, es va formar al taller de son pare, però també estudiava la pintura que venia d’Itàlia per l’ambaixador Vich, entre altres. Pare i fill van ser els pintors més importants de València després dels Hernandos. Les seus obres constitueixen un clar exemple de la pintura religiosa de la seua època. Prompte la pintura de Joan de Joanes va agafar tal fama, que va deixar a son pare en segon terme. Es sap que en moltes obres encarregades al taller s’indicava que foren pintades de la ma de Joanes.

El seu taller va tindre una gran demanda d’obres, el qual ha fet que puguem vore gran part de la seua obra distribuïda per diferents localitats i ciutats, com per exemple a: Sogorb: museu Diocesà; València: catedral, museu de Belles Arts, museu del Patriarca, museu de la ciutat, parròquia de Sant Miquel y Sant Sebastià, parròquia de San Pere màrtir y San Nicolau bisbe, parròquia de San Andrés...; Xàtiva: monestir; Onda: església parroquial de l’Assumpció; Tavernes Blanques: col·lecció Lladró; Castelló: museu belles Arts...

Fora de la Comunitat Valenciana: al Museu del Prado, Alba de Tormes Salamanca, Catedral de Mallorca, Barcelona col·lecció Comtes del Vall de Marlés, Murcia museu de Belles Arts, Saragossa museu de Saragossa...

Fora d’Espanya: Tucson, The University of Arizona Museum of Art, Castres Musée Goya, Udine Civici Musei e Gallerie di Storia e Arte...

Patrimoni immaterial

La UNESCO defineix el Patrimoni Immaterial com “el conjunt de creacions basades en la tradició d’una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que reconegudament responen a les expectatives d’una comunitat en la mida en que reflecteixen la seua identitat cultural i social”.

Al ser un patrimoni intangible es difícil la seua definició, aquest patrimoni afecta als costums, al folklore, a l’antiguitat de les tradicions, a les formes de ser, a la llengua, a les expressions orals, a les arts de l’espectacle, a les tècniques artesanals, a la elaboració de productes... a un conjunt de diverses manifestacions però amb punts en comú.

El patrimoni immaterial, per a ser-ho ha tingut que ser passat de generacions en generacions, ha de mantenir-se viu i ha de tindre arrels en l’espai i temps. Ha d’estar viu i no ha de mostrar un aspecte falsificat. Amés a de ser respectuós amb els drets humans, amb la natura i amb els animals. Com també ha de ser capaç de demostrar la creativitat humana, explicació i adaptació.

El patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana declarat per la UNESCO es:

-          El misteri d’Elx

-          El tribunal de les aigües de València (El tribunal de regants del Mediterrani espanyol: El consell d’homes bons de l’horta de Murcia i el tribunal de les aigües de l’horta de València)

-          La dieta mediterrània.

-          La festa de la Mare de Deu de la salut d’Algemesí. (La Muixeranga).

També es patrimoni immaterial: la Patum de Berga, la falconeria (cetreria), el xiule gomer, el cant de la Sibila, els castells (torres humanes), el flamenc i la revitalització del saber tradicional de la cal artesanal en Morón de la Frontera.

______

Videos de http://www.unesco.org/

Palau de Ripalda

Palau de Ripalda Ca. 1920. Arxiu Levante-EMV

Va ser  construït per l’arquitecte Joaquín María Arnau Miramón entre 1889 y 1891.  El palau va pertànyer a Josefa Paulín de la Peña, contesa de Ripalda, que es va encapritxar en fer-se un palau en un dels horts que tenia entre els jardins del Real i l’Alameda. Aquest palau concebut com a chateau francès degué ser una novetat per a l’època,  no tenia precedents a la nostra ciutat.

Es va enderrocar en 1967, per plans urbanístics, es volien aconseguir recursos per a la construcció de la nova Fira de Mostres en Benimamet, aquesta fira era prioritària. També els hereus de la contesa van instar a l’ajuntament a enderrocar-lo, ja que estava mig en runes i el seu manteniment era elevat, per incloure-ho dins de la requalificació del recinte de l’antiga Fira de Mostres, en el Pla del Real.

En el seu lloc es va pensar fer un hotel de luxe de la companyia Melià, que tindria una estètica revolucionaria, agafant models de Florida. Però finalment no es va dur a terme el projecte. I actualment, en el seu lloc es troba un edifici conegut com La Pagoda.

La Pagoda. Foto: Encar Sebastià

Els hereus de la contesa, no se’n van anar després de l’enderrocament, van permutar el sol per vivendes i bona part de la família encara viuen allí, en la Pagoda a vivendes de luxe. 

Articles:

Levante-EMV “El lucrativo derribo del palacio de Ripalda” 12 de setembre, 2010

Las provincias “La silenciosa muerte del palacio de Ripalda” 27 abril, 2008