La muralla islàmica de València

La muralla islàmica de València es va començar a construir  al segle XI, la ciutat rebia el nom de Balansiya. Amb la caiguda del Califat de Còrdova a principis del segle XI, Balansiya es va convertir en la capital de un regne de taifa.  Es per això que va necessitar d’una construcció defensiva com la muralla.  A més de la muralla també disposava de fosa i barbacana.

Hui en dia queden xicotetes restes del que va ser aquesta muralla defensiva, i la majoria es conserven als interiors de les cases. Ja que amb la construcció de la muralla cristina, es va aprofitar la muralla islàmica per a mur de les vivendes.  

Forn i pastisseria Montaner. C/ dels roters. Foto: Encar Sebastià

Torre. En una finca del C/ Palomino. Foto: Encar Sebastià

Llenç de la muralla en la Plaça de l’àngel. Foto: Encar Sebastià

Llenç de la muralla en C/ Salinas. Foto: Encar Sebastià

Tenia torreons semicirculars, es conserven alguns al barri del Carme. Alguns al interior de les cases i altres aprofitats com a vivendes. De no haver sigut així, segurament  no es conservarien.

Torre l’àngel. Foto: Encar Sebastià

Torre C/ Mare Vella. Foto: Encar Sebastià

Tenia set portes: Bab al-Qantara, Bab al-Hanax, Bab al-Qaysariya, Bab Baytala, Bab al-Xaria, Bab Ibn-Sakhar i Bab al-Warraq.

El Portal de la Valldigna no es d’època islàmica, es del segle XV, es va obrir en la pròpia muralla islàmica per a separar la ciutat cristiana de la moreria.

Portal de la Valldigna. Foto: Encar Sebastià

També es poden veure més restes de la muralla a: La Nau de la Universitat de València, al Col·legi del Rector Peset, al C/Cavallers, 36 i la Galeria del Tossal entre altres.

Mapa del traçat de la muralla:

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Muralla_%C3%A0rab_Val%C3%A8ncia.jpg

L’estat actual de la muralla deixa molt que desitjar, pareix ser que encara no son conscients del valor patrimonial e històric que té, el desconeixement que hi ha de l’existència de la muralla es molt gran, ja que no apareix en cap fullet informatiu de la ciutat, ni hi ha panells in situ que t’expliquen que estàs davant d’unes restes de la muralla islàmica. Per no parlar del Plan RIVA de la muralla musulmana...

 

Les falles

Les falles junt als cavalls del vi de Caravaca de Cruz (Murcia) son les candidates d’Espanya per a formar part de la llista de Patrimoni de la Humanitat en la categoria de Patrimoni Immaterial de l’UNESCO. Es sabrà si son acceptades o no a novembre del 2013.

També es presenten en altra categoria, com a Patrimoni Mundial: el Valle Salado de Añana (País Basc) i la catedral de Jaen.

Per a que l’UNESCO accepte la candidatura primer han de ser declarades BIC (Be d’Interès Cultural), figura jurídica de protecció del patrimoni, i així ha ocorregut, les falles han sigut declarades BIC el  passat 9 de març.  

Les falles compleixen amb tots els requisits per a que l’UNESCO (unesco.org) les declare Patrimoni de la Humanitat:

-          Es una tradició que viu encara hui dia.

-          S’ha transmès de generació en generació, ha evolucionat, està viva, té un sentit d’identitat i crea un vincle entre el passat i el present.

-          Representa una comunitat i depèn de les seues tècniques, tradicions i costums que han sigut transmeses per les generacions anteriors.

-          La comunitat l’entén com una tradició i el reconeix com a seu.

Valenciana amb el trage de fallera. Archivo Levante-EMV Ca. 1915

Falla Nou Campanar 2010. Fotografia pròpia.

Plaça de la Mare de Déu amb la Geperudeta, ofrena del 2010. Fotografia pròpia.

Il·luminació de la falla Sueca Literato-Azorín, 2007. Fotografia pròpia.

Mascletà, 2012. Fotografia pròpia.

El poblat iber de Mont-ravana

En Llíria es conserven importants restes del que va ser una de les poblacions ibèriques més importants: Edeta (segle VI aC), la ciutat principal i el focus de poder d’Edetania. Territori que anava des del riu Xúquer fins al Palància.

Edeta estava protegida per un cinturó defensiu d’altres poblacions i assentaments. Els més importants que han arribat fins els nostres dies son el Castellet de Bernabé (segle III aC) i Mont-ravana (segle IV aC), els dos pertanyen Llíria.

El jaciment de Mont-ravana es troba a 10km al nord-est de Llíria. Es conserva en tota la seua totalitat, en ell s’han excavat diverses vivendes que s’obrien a carrers longitudinals. Aquestes vivendes no sols servien com a residencia, sinó que també disposaven de magatzems i taller.

El poblat de Mont-ravana està declarat BIC i es troba en un estat lamentable, la ruïna no ha estat consolidada, la vegetació es la protagonista del jaciment, impedeix veure’l, interpretar-lo, hi ha murs que han caigut a causa de la vegetació...

Un BIC no disposa de la màxima protecció legal? Quina protecció té aquest jaciment?

El poblat iber de Mont-ravana. Fotografies pròpies.

La traca

L’olor a pólvora i la traca sempre han estat presents als nostres pobles. A  les falles té un gran protagonisme com podem veure a les mascletades, als castells de focs artificial, les despertades... però en cada festa o esdeveniment  no  pot faltar, no hi ha boda, comunió, cap d’any o victòria important d’algun equip de futbol... on no s’escolte el soroll de la traca.  La traca forma part de la nostra cultura.

Ací teniu tres fotografies de principis del segle XX on la traca es la protagonista:

Traca en carrer Sant Vicent, a la dreta es pot veure la façana de l’església de Sant Martí. Ca. 1905, Arxiu Levante-EMV

Traca davant de la portada dels apòstols de la Catedral. Ca. 1908, Arxiu Levante-EMV

Traca davant del Palau del Marques de dos Aigües i l’hotel de Roma. Ca. 1912, Arxiu Levante-EMV

La casa de la Ciutat

La casa de la ciutat va ser un dels edificis civils més importants de la ciutat de València, era la seu municipal, el que ara diríem ajuntament, es va construir al segle XIV i es va enderrocar al XIX pel seu estat en runes ja que va patir alguns incendis.

Abans d’aquesta seu hi havia altra que es trobava entre la plaça de l’Almoina i la de l’Arquebisbe, aquesta es va fundar després que Jaume I conquistara València el 1238. Però Jaume II en 1311, va vendre aquesta seu, i va construir la nova Casa de la Ciutat, es va edificar a l’altra part de la catedral, en front de la portada dels Apòstols, hui en dia, el solar que va ocupar aquesta seu, es un jardinet del Palau de la Generalitat.

Plànol de Tomàs Vicent Tosca, la Catedral i el voltant, l’any 1704

Plànol de Tomàs Vicent Tosca, la Casa de la Ciutat, l’any 1704

En la seu era on es feien les reunions de l’assemblea que assessorava al govern municipal (els jurats), es jutjava, també albergava una presó, un arxiu i acollia les magistratures edils. 

Marçal de Sas en 1392 va decorar els murs de la sala del Consell amb pintures murals, les quals no es conserven.

Entre el 1418 i el 1426 (primera fase) i entre el 1442 i el 1445 (segona fase) es va construir el sostre de la cambra daurada, rep aquest nom per la rica sostrada, que afortunadament abans de l’enderrocament van decidir conservar per la seua bellesa, hui la podem vore a la sala del Consolat de la Llotja. La fusta és tallada i policromada amb motius fantàstics i lúdics, bustos de profetes, àngels i heràldica de la ciutat.

Sostre de la cambra daurada de la Casa de la Ciutat, hui en el Consolat del Mar en la Llotja. Foto: Encar Sebastià

L’edifici va patir varios incendis, en el 1423 es va incendiar el sostre de la sala del Consell, en el 1586 es va incendiar la part superior  de l’edifici... fets que van suposar reformes en la seu. Un grup de tècnics que va analitzar l’estat de l’edifici que anunciava runes, va advertir que les reformes realitzades en diferents èpoques no seguien els mateixos patrons de la construcció, els materials utilitzats mai foren els mateixos... aspectes que van debilitar l’estructura i l’estabilitat de l’edifici.

Façana de la Casa de la Ciutat, en un gravat de José Vergara del 1762. Foto: Gothicmed.es

Així que finalment va ser enderrocat entre el 1859 i el 1860. Aquest enderrocament va servir al projecte de requalificació d’alineacions del carrer de Cavallers i a la reforma de la plaça de la catedral.

________

Per a més informació www.gothicmed.es