1900 El origen del arte publicitario

Recomane anar a vore l’exposició “1900 El origen del arte publicitario” que es pot vore al Centre Cultural Bancaixa de València des de el 13 de març fins al 26 d’agost.

L’exposició està formada per un centenar d’obres procedents de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es tracta de cartells publicitaris enquadrats des de la dècada del 1890 fins a principies del segle XX.

El cartell publicitari estava destinat a comunicar missatges publicitaris de productes de consum, però poc a poc, aquests cartells es van anar convertint en vertaderes obres d’art pel seu nivell creatiu i estilístic. La majoria dels cartells que podem  vore pertanyen al moviment art nouveau.

L’exposició ens permet contemplar obres de diferents autors, europeus i nord-americans, com per exemple: Chéret Mucha, Toulouse-Lautrec, Steinlen, Casas y Rusiñol, entre altres.

Un dels meus preferits:

Tournée du Chat Noir, 1896. Théophile Alexandre Steinlen

La muralla islàmica de València

La muralla islàmica de València es va començar a construir  al segle XI, la ciutat rebia el nom de Balansiya. Amb la caiguda del Califat de Còrdova a principis del segle XI, Balansiya es va convertir en la capital de un regne de taifa.  Es per això que va necessitar d’una construcció defensiva com la muralla.  A més de la muralla també disposava de fosa i barbacana.

Hui en dia queden xicotetes restes del que va ser aquesta muralla defensiva, i la majoria es conserven als interiors de les cases. Ja que amb la construcció de la muralla cristina, es va aprofitar la muralla islàmica per a mur de les vivendes.  

Forn i pastisseria Montaner. C/ dels roters. Foto: Encar Sebastià

Torre. En una finca del C/ Palomino. Foto: Encar Sebastià

Llenç de la muralla en la Plaça de l’àngel. Foto: Encar Sebastià

Llenç de la muralla en C/ Salinas. Foto: Encar Sebastià

Tenia torreons semicirculars, es conserven alguns al barri del Carme. Alguns al interior de les cases i altres aprofitats com a vivendes. De no haver sigut així, segurament  no es conservarien.

Torre l’àngel. Foto: Encar Sebastià

Torre C/ Mare Vella. Foto: Encar Sebastià

Tenia set portes: Bab al-Qantara, Bab al-Hanax, Bab al-Qaysariya, Bab Baytala, Bab al-Xaria, Bab Ibn-Sakhar i Bab al-Warraq.

El Portal de la Valldigna no es d’època islàmica, es del segle XV, es va obrir en la pròpia muralla islàmica per a separar la ciutat cristiana de la moreria.

Portal de la Valldigna. Foto: Encar Sebastià

També es poden veure més restes de la muralla a: La Nau de la Universitat de València, al Col·legi del Rector Peset, al C/Cavallers, 36 i la Galeria del Tossal entre altres.

Mapa del traçat de la muralla:

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Muralla_%C3%A0rab_Val%C3%A8ncia.jpg

L’estat actual de la muralla deixa molt que desitjar, pareix ser que encara no son conscients del valor patrimonial e històric que té, el desconeixement que hi ha de l’existència de la muralla es molt gran, ja que no apareix en cap fullet informatiu de la ciutat, ni hi ha panells in situ que t’expliquen que estàs davant d’unes restes de la muralla islàmica. Per no parlar del Plan RIVA de la muralla musulmana...

 

Les falles

Les falles junt als cavalls del vi de Caravaca de Cruz (Murcia) son les candidates d’Espanya per a formar part de la llista de Patrimoni de la Humanitat en la categoria de Patrimoni Immaterial de l’UNESCO. Es sabrà si son acceptades o no a novembre del 2013.

També es presenten en altra categoria, com a Patrimoni Mundial: el Valle Salado de Añana (País Basc) i la catedral de Jaen.

Per a que l’UNESCO accepte la candidatura primer han de ser declarades BIC (Be d’Interès Cultural), figura jurídica de protecció del patrimoni, i així ha ocorregut, les falles han sigut declarades BIC el  passat 9 de març.  

Les falles compleixen amb tots els requisits per a que l’UNESCO (unesco.org) les declare Patrimoni de la Humanitat:

-          Es una tradició que viu encara hui dia.

-          S’ha transmès de generació en generació, ha evolucionat, està viva, té un sentit d’identitat i crea un vincle entre el passat i el present.

-          Representa una comunitat i depèn de les seues tècniques, tradicions i costums que han sigut transmeses per les generacions anteriors.

-          La comunitat l’entén com una tradició i el reconeix com a seu.

Valenciana amb el trage de fallera. Archivo Levante-EMV Ca. 1915

Falla Nou Campanar 2010. Fotografia pròpia.

Plaça de la Mare de Déu amb la Geperudeta, ofrena del 2010. Fotografia pròpia.

Il·luminació de la falla Sueca Literato-Azorín, 2007. Fotografia pròpia.

Mascletà, 2012. Fotografia pròpia.

El poblat iber de Mont-ravana

En Llíria es conserven importants restes del que va ser una de les poblacions ibèriques més importants: Edeta (segle VI aC), la ciutat principal i el focus de poder d’Edetania. Territori que anava des del riu Xúquer fins al Palància.

Edeta estava protegida per un cinturó defensiu d’altres poblacions i assentaments. Els més importants que han arribat fins els nostres dies son el Castellet de Bernabé (segle III aC) i Mont-ravana (segle IV aC), els dos pertanyen Llíria.

El jaciment de Mont-ravana es troba a 10km al nord-est de Llíria. Es conserva en tota la seua totalitat, en ell s’han excavat diverses vivendes que s’obrien a carrers longitudinals. Aquestes vivendes no sols servien com a residencia, sinó que també disposaven de magatzems i taller.

El poblat de Mont-ravana està declarat BIC i es troba en un estat lamentable, la ruïna no ha estat consolidada, la vegetació es la protagonista del jaciment, impedeix veure’l, interpretar-lo, hi ha murs que han caigut a causa de la vegetació...

Un BIC no disposa de la màxima protecció legal? Quina protecció té aquest jaciment?

El poblat iber de Mont-ravana. Fotografies pròpies.

La traca

L’olor a pólvora i la traca sempre han estat presents als nostres pobles. A  les falles té un gran protagonisme com podem veure a les mascletades, als castells de focs artificial, les despertades... però en cada festa o esdeveniment  no  pot faltar, no hi ha boda, comunió, cap d’any o victòria important d’algun equip de futbol... on no s’escolte el soroll de la traca.  La traca forma part de la nostra cultura.

Ací teniu tres fotografies de principis del segle XX on la traca es la protagonista:

Traca en carrer Sant Vicent, a la dreta es pot veure la façana de l’església de Sant Martí. Ca. 1905, Arxiu Levante-EMV

Traca davant de la portada dels apòstols de la Catedral. Ca. 1908, Arxiu Levante-EMV

Traca davant del Palau del Marques de dos Aigües i l’hotel de Roma. Ca. 1912, Arxiu Levante-EMV