Nit de l'Art de Castelló.

Un any més Castelló celebra la seua nit de l’art, el dia 10 de maig des de les 20h fins a la 1h.

Més informació en la pagina web:

http://www.nitdelartcastello.com/edicio/

Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics

Demà, 18 d’abril es celebra el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics.

Es un dia en el que es fan nombroses activitats i es poden visitar alguns monuments i museus de manera gratuïta.

Com per exemple, demà teniu l’entrada gratuïta a:

• Museu Nacional de Cerámica i de les Arts Suntuaries González Martí (València).
• Torres de Serrans (València).
• Torres de Quart (València).
• La Llotja (València).

I algunes de les activitats que hi ha programades son:

• Al Museu de Cerámica y Arts Suntuaries "González Martí" de Valencia a les  19:00h tindrà lloc la conferencia "Recuerdos para almas melancólicas: la vanitas en las artes decorativas".
• En la llotja (València), es celebrarà un concert a las 18.30h per part del Cor de Cámara Femení del Conservatori Municipal de Música José Iturbi.
• Al MARQ (Alacant), a les 18:00h es farà una visita guiada per l’exposició temporal “Art i mort al Montgó”.
• A continuació de la visita tindrà lloc una conferencia per part del professor Joaquín Lomba Maurandi (Universitat de Murcia) sobre “El món funerari al sud d’Alacant”.  
• Al MARQ (Alacant) el diumenge 21 d’abril a les 9:45h, està prevista una visita guiada al museu i als espais arqueològics de la Illeta de Bayets i al Tossal de Manises.

Es una bona ocasió per eixir, gaudir i conèixer millor el nostre patrimoni. 

El Puntal dels Llops. Olocau.

El puntal dels Llops es un poblat fortificat d’uns 600 m quadrats d’època ibèrica, va estar ocupat des de el segle V fins al segle II  aC. Aquesta fortalesa formava part de la defensa i vigilància del territori edetà.

Destaca per tant, la seua muralla que envolta el recinte i la torre quadrada, situada en un lloc estratègic, des de on es pot controlar el Camp de Túria i el barranc del Carraixet.

El poblat té 17 dependencies distribuïdes a cada banda d’un únic carrer central. Algunes de les habitacions eren utilitzades com a vivendes i altres com a magatzems. Totes son d’una única estança, algunes tindrien un segon pis, com així demostra l’existència d’escales en algunes d’elles. Junt a la torre es troba l’única entrada al poblat.

El jaciment està completament excavat i consolidat, les peces que es van trobar es poden veure al Museu de Prehistòria de Valencia.

S’accedeix al jaciment a peu. Es pot aparcar al cementeri d’Olocau i pujar a peu per una senda que es troba a l’esquerra de l’entrada del cementeri (no n’hi ha cap indicació per arribar). 

Torre de Benavites

També coneguda com la Torre de la Señoría o Casa del Marqués de Bélgida.

Aquesta torre està datada entre el segle XV i el XVI, ha tingut diferents usos al llarg de la seua història: defensiva, residencial, refugi i comunicativa. Està situada al centre de la població i es troba a meitat camí entre dos poblacions fortificades, Almenara al Nord i Sagunt al Sud.

Té una alçada de 22,20 metres, un perímetre de 36 metres a la base i un fos de 4,5 metres. Consta d’un soterrani amb un pou de vora 40 metres de profunditat, planta baixa i quatre pisos, tots comunicats amb una escala de caragol.

A la seua façana es poden observar dos làpides, una hebrea i altra romana, que han sigut reutilitzades per a la construcció de la torre. La làpida hebrea es única en tot el Llevant i es creu que prové del cementeri jueu de Morvedre del segle XIII.

La làpida romana es troba just al costat esquerre de la porta d’entrada i la seua traducció (segons Miguel Vera A. “La Torre de Benavites” Arse Nº 14), es la següent:

“Sergio Ursio y Baebia Marcia hicieron este sepulcro consagrado a los Dioses Manes, para sí y para su hijo piadosísimo que falleció a los dieciocho años de edad.”

A l’interior son nombrosos els graffítis de vaixells i inscripcions en àrab.

Aquesta torre es va declarar BIC l’any 1981. Actualment pertany a l’Ajuntament de Benavites i per a visitar-la s’ha de contactar amb l’ajuntament.

Església de Sant Jaume, Benicalaf (o Església de Santiago)

El cap de setmana passat vaig assistir a la ruta cultural que va organitzar l’Ajuntament d’Almenara a Benavites. Em va sorprendre l’estat d’una de les esglésies que vam visitar, l’església de San Jaume, últim testimoni d’una població que vas ser abandonada, Benicalaf, i que des de 1856 pertany a la Vila de Benavites. 

Va ser construïda entre el 1609 i el 1612. Es de planta rectangular, d’una sola nau, dividida en tres trams i capçalera. A cada tram hi ha xicotetes capelles, emmarcades amb pilastres. La volta és de mig canó amb llunetes als costats, sustentada per arcs de mig punt. Als peus de l’església es troba el cor en alt.

Xavier Rojo es l’autor de les pintures al fresc i del programa iconogràfic que segueixen el Concili de Trento, s’interpreten com una exaltació de la Contrareforma  i de l’Eucaristia. En elles es poden veure representades: la Trinitat, l’Esperit Sant, La Verge Maria, els apòstols, Crist en Majestat damunt la bola del món i amb una balança a les mans...

L’església ha sigut saquejada i ha tingut diversos usos com magatzem o corral d’animals, es per això que presenta un estat ruïnós. El retaule, com el mobiliari està desaparegut, no es conserva el sòl, els esgrafiats es desprenen de la paret, les pintures al fresc es conserven en molt mal estat, presenten humitats, despreniments...

En 1988 el temple passà a titularitat municipal i des de el 1982 l’expedient de l’església està incoat per a convertir-la en BIC.

De nou altre testimoni del abandó del nostre patrimoni...