domingo, 22 de febrero de 2015

La casa comtal o palau senyorial de Faura

El 2012 em convidaren a dinar a Faura, les poques vegades que havia anat no havia tingut l'oportunitat de passejar pels seus carrers.

Però aquesta vegada tenia vora un hora per passejar abans del dinar. Vaig arribar fins una plaça (Plaça Major) on em va cridar molt l'atenció un edifici palatí. No havia sentir mai parlar d'ell, cosa que em va estranyar moltísim perquè em pareixia molt bonic i que conservava gran part de la seua estructura original gòtica.



Em va fascinar molt l'exterior. ¿Com seria l'interior? Moria de ganes per entrar, però pareixia que no estava obert al públic. Llàstima...

Llegint un poc de la seua història descobrisc que començà sent una fortalesa que protegia una antiga alqueria islàmica i que al segle XV va canviar d'aspecte al convertir-se en casa residencial, perdent així els seus elements fortificats.

El 1473 Faura es convertia en senyoriu, pertanyent a la família Monsoriu fins el segle XVI que passà a la família Vilarrasa. El 1647 Felip III el converteix en comptat, i passà a la família Vives de Canyamàs.

Hui dia encara es conserva a la frontera l'escut nobiliari de la família Vilarrasa, es pot veure dalt de la porta d'entrada entre les dos primeres finestres.

Sols l'escut està declarat BIC (Bé d'Interès Cultural), mentre que el palau senyorial és BRL (Bé de Rellevància Local). 

miércoles, 11 de febrero de 2015

Cabanes

Vaig estar a Cabanes (municipi de la província de Castelló) el juliol de 2011, tant sols tenia unes hores per poder passejar pels seus carrers. Recorde que anava desesperada per veure el famós arc romà, no havia tingut temps per buscar la seua localització, pensava que em seria fàcil i que estaria ben senyalitzat. Caminant vaig arribar a una plaça que em va deixar en la boca oberta. Allí es trobava l'església de Sant Joan Baptista amb una majestuosa frontera d'estil barroc i junt a ella l'ajuntament, un palau d'estil gòtic molt ben conservat (almenys l'exterior) amb una finestra d'arcs trilobulats i unes grans arcades a mode de pòrtic. M'haguera quedat en mig d'aquella plaça totes les hores que em restaven per anar-me'n.


Església de Sant Joan Baptista.


Ajuntament o Casa de la Vila de Cabanes.

Vaig seguir caminant i em vaig encontrar amb un antic llavador, que amés seguia en ús. No podia tindre més encant.


S'acostava l'hora d'anar-se'n i no sols no havia trobat l'arc sinó que veia elements patrimonials als que no podia arribar per falta de temps i per la distancia, com el calvari, l'ermita i el que pareixia una antiga torre o castell en runes.

Ermita del Calvari. 

És hora d'anar-se'n... me'n anava amb un sabor agredolç, no havia vist l'arc però havia descobert altres edificis magnífics.
Ja en el cotxe, no podia creure el que estava veient al fons de la carretera, estava allí. L'arc romà de Cabanes que havia format part de la Via Augusta estava en mig d'una rodona a les afores de la localitat. 

L'arc romà de Cabanes.

Ara si que me'n anava feliç, havia trobat l'arc i descobert un poble meravellós al que encara em falta per conèixer bé. Espere tornar prompte per fotografiar-lo i gaudir-lo de nou. 

jueves, 5 de febrero de 2015

Nevades històriques a la Comunitat Valenciana

Pareix que ahir va arribar el fred i amb ell els primers cops de neu a la Comunitat Valenciana. Aquest fet m'ha fet recordar aquelles nevades històriques que ens han deixat fotografies tant espectaculars com aquestes:


Nevada del 17 de gener de 1885.

València, 1885. Plaça de Sant Francesc, actual plaça de l'Ajuntament. 

València, 1885. Plaça de Sant Francesc, actual plaça de l'Ajuntament. 

València, 1885. Carrer Xàtiva i plaça de bous.

Gelada dels Nadals de 1918.
València, 1918. Plaça de la Verge.


Nevada del 16 de gener de 1946.
València, 1946. 

Castelló, 1946. Avinguda Rei Don Jaume. 

Puçol, 1946. Antiga estació de tren. 

Puçol, 1946. Antiga estació de tren. 

Puçol, 1946. Actual Plaça del País Valencià. 

Sagunt, 1946. Panoràmica de la ciutat. 

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946. L'Alameda i al fons l'església de Nostra Senyora de Begonya.  

Port de Sagunt, 1946.

Port de Sagunt, 1946.

Vila-real, 1946. El jardí de Sant Pasqual. 

Vila-real, 1946. L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.


Nevada del l'11 de gener de 1960.
València, 1960. Panoràmica de la ciutat. 

València, 1960. Avinguda de l'Oest. 

València, 1960. 

València, 1960. Plaça Emilio Castelar, actual plaça de l'Ajuntament.



¿Serà aquest any quan es visca altra nevada semblant a d'aquestes?  


miércoles, 4 de febrero de 2015

Mirador El Garbí

Aquest mirador de 600m es troba a la Serra Calderona, declarada Parc Natural el 2002.

És un mirador de grans precipicis, on destaquen les roques roges que formen una mena de balcons al Mediterrani, ja que es veu tot el litoral. Les vistes són espectaculars.

En dies clars es pot arribar a veure l'Albufera, el Parc Natural del Montgó, el golf de València, la Serra d'Irta  e inclòs les Illes Columbrets.



Vistes de Sagunt i El Port de Sagunt.

Es pot arribar a ell des de Serra o des de Torres Torres.
La dificultat és mínima, i es tarda en arribar un màxim de 20 minuts.  

miércoles, 28 de enero de 2015

La exposición “Puçol en la memoria”, un aperitivo del primer libro sobre la historia del siglo XX.

Recuperar la memoria no es una tarea sencilla, aunque sí agradable: cada imagen y cada dato histórico suponen reconstruir un puzle cuyas piezas uno nunca sabe si encajarán. Por ello, el proyecto Puçol en la memoria ha ido creciendo desde su origen, hace ahora un año: comenzó con la recopilación de documentación para un libro, pero antes se ha inaugurado una exposición de fotos y el equipo que trabaja en la recuperación ya habla de un segundo libro… y alguna sorpresa más.
El menú de Puçol en la memoria promete ser variado y apto para todos los paladares. En marzo de 2014 comenzó a dar sus primeros pasos una idea: editar un libro con imágenes de Puçol en el siglo XX, gracias a la colaboración del Facebook Puçol se mira, la Diputación de Valencia y el Ayuntamiento de Puçol.
Desde el primer momento quedó claro que el equipo estaría formado por el escritor Manel Alonso, la historiadora Encarna Sebastiá, la administradora de Puçol se mira Sonia Pineda y los tres técnicos del Departamento de Comunicación: Sento Pascual, Sergio Maestro y Sabín. Y, por supuesto, las fotos de todos los vecinos que quisieron participar aportando sus recuerdos durante la primavera y el verano de 2014.
El trabajo inicial no ofrecía dudas: escanear fotos, organizar las imágenes, descubrir la mayor información posible sobre cada una, establecer los capítulos del libro y seleccionar las imágenes idóneas para cada capítulos. Pasado el verano, el equipo llegó a la conclusión de que las 6.000 imágenes que habían aportado las 350 familias de Puçol no caben en un solo libro: las 300 páginas de la publicación que subvenciona la Diputación apenas podrán contener un máximo de 1.000 fotografías.
Así que el menú ha ido creciendo.
El libro no será un plato único, sino que ha ido precedido por un aperitivo en forma de exposición en la Casa de Cultura, con 18 paneles y un centenar de fotos. Lo dicho, apenas un aperitivo del libro… pero suficiente para llenar la sala de exposiciones el 23 de enero, durante la inauguración, y dejar con ganas de más a todos los asistentes.
El libro continúa su camino, ahora ya bautizado como Puçol en la memoria (volumen 1), aunque no es fácil quitar, reducir y eliminar, no sólo fotos, también capítulos enteros. Por ello se han establecido criterios claros: prioridad a las fotos más antiguas, nada de fotos en color, aplazar las fotos de los años 70 en adelante… el primer plato será de lo más tradicional, sólo las imágenes de la primera parte del siglo XX. Un volumen con lo más viejo, lo que corre peligro de perderse en la memoria.
Así que habrá un segundo plato, el volumen 2, donde estarán las fotos en color, los capítulos de Puçol durante la democracia, las imágenes que nos resultan más cercanas… y aun así seguirá habiendo en el archivo municipal en torno a 4.000 fotos sin publicar.
Por lo que el menú tendrá que crecer aún más.
El problema, como siempre, es que editar en papel cuesta dinero, así que habrá que seguir buscando apoyos institucionales y nuevas fórmulas. El propio Manel Alonso ya ha comprobado que el micromecenazgo puede ser una opción. Aunque hay otras.
Puçol en la memoria también tendrá postre, aunque no en forma de libro, el equipo de trabajo ya estudia cómo llevar la memoria a Internet, a las bibliotecas, a los medios audiovisuales, y encontrarotras formas de dar difusión a esas miles de fotos cedidas por los vecinos y las que vendrán en el futuro, porque siguen llegando materiales inéditos… pero permitidnos que no demos más datos: ese postre contiene una pequeña sorpresa.
Sorpresa que será desvelada el día de la presentación de Puçol en la memoria (volumen 1) en el salón de actos de la Casa de Cultura.
En unas semanas, la respuesta.









Informa: Sabín | Diseño cartel: Sento Pascual | Fotos: Sergio Maestro

La exposición se puede visitar de lunes a viernes hasta el 20 de febrero.
La visita es gratuita.