Les falles

Les falles junt als cavalls del vi de Caravaca de Cruz (Murcia) son les candidates d’Espanya per a formar part de la llista de Patrimoni de la Humanitat en la categoria de Patrimoni Immaterial de l’UNESCO. Es sabrà si son acceptades o no a novembre del 2013.

També es presenten en altra categoria, com a Patrimoni Mundial: el Valle Salado de Añana (País Basc) i la catedral de Jaen.

Per a que l’UNESCO accepte la candidatura primer han de ser declarades BIC (Be d’Interès Cultural), figura jurídica de protecció del patrimoni, i així ha ocorregut, les falles han sigut declarades BIC el  passat 9 de març.  

Les falles compleixen amb tots els requisits per a que l’UNESCO (unesco.org) les declare Patrimoni de la Humanitat:

-          Es una tradició que viu encara hui dia.

-          S’ha transmès de generació en generació, ha evolucionat, està viva, té un sentit d’identitat i crea un vincle entre el passat i el present.

-          Representa una comunitat i depèn de les seues tècniques, tradicions i costums que han sigut transmeses per les generacions anteriors.

-          La comunitat l’entén com una tradició i el reconeix com a seu.

Valenciana amb el trage de fallera. Archivo Levante-EMV Ca. 1915

Falla Nou Campanar 2010. Fotografia pròpia.

Plaça de la Mare de Déu amb la Geperudeta, ofrena del 2010. Fotografia pròpia.

Il·luminació de la falla Sueca Literato-Azorín, 2007. Fotografia pròpia.

Mascletà, 2012. Fotografia pròpia.

El poblat iber de Mont-ravana

En Llíria es conserven importants restes del que va ser una de les poblacions ibèriques més importants: Edeta (segle VI aC), la ciutat principal i el focus de poder d’Edetania. Territori que anava des del riu Xúquer fins al Palància.

Edeta estava protegida per un cinturó defensiu d’altres poblacions i assentaments. Els més importants que han arribat fins els nostres dies son el Castellet de Bernabé (segle III aC) i Mont-ravana (segle IV aC), els dos pertanyen Llíria.

El jaciment de Mont-ravana es troba a 10km al nord-est de Llíria. Es conserva en tota la seua totalitat, en ell s’han excavat diverses vivendes que s’obrien a carrers longitudinals. Aquestes vivendes no sols servien com a residencia, sinó que també disposaven de magatzems i taller.

El poblat de Mont-ravana està declarat BIC i es troba en un estat lamentable, la ruïna no ha estat consolidada, la vegetació es la protagonista del jaciment, impedeix veure’l, interpretar-lo, hi ha murs que han caigut a causa de la vegetació...

Un BIC no disposa de la màxima protecció legal? Quina protecció té aquest jaciment?

El poblat iber de Mont-ravana. Fotografies pròpies.

La traca

L’olor a pólvora i la traca sempre han estat presents als nostres pobles. A  les falles té un gran protagonisme com podem veure a les mascletades, als castells de focs artificial, les despertades... però en cada festa o esdeveniment  no  pot faltar, no hi ha boda, comunió, cap d’any o victòria important d’algun equip de futbol... on no s’escolte el soroll de la traca.  La traca forma part de la nostra cultura.

Ací teniu tres fotografies de principis del segle XX on la traca es la protagonista:

Traca en carrer Sant Vicent, a la dreta es pot veure la façana de l’església de Sant Martí. Ca. 1905, Arxiu Levante-EMV

Traca davant de la portada dels apòstols de la Catedral. Ca. 1908, Arxiu Levante-EMV

Traca davant del Palau del Marques de dos Aigües i l’hotel de Roma. Ca. 1912, Arxiu Levante-EMV

La casa de la Ciutat

La casa de la ciutat va ser un dels edificis civils més importants de la ciutat de València, era la seu municipal, el que ara diríem ajuntament, es va construir al segle XIV i es va enderrocar al XIX pel seu estat en runes ja que va patir alguns incendis.

Abans d’aquesta seu hi havia altra que es trobava entre la plaça de l’Almoina i la de l’Arquebisbe, aquesta es va fundar després que Jaume I conquistara València el 1238. Però Jaume II en 1311, va vendre aquesta seu, i va construir la nova Casa de la Ciutat, es va edificar a l’altra part de la catedral, en front de la portada dels Apòstols, hui en dia, el solar que va ocupar aquesta seu, es un jardinet del Palau de la Generalitat.

Plànol de Tomàs Vicent Tosca, la Catedral i el voltant, l’any 1704

Plànol de Tomàs Vicent Tosca, la Casa de la Ciutat, l’any 1704

En la seu era on es feien les reunions de l’assemblea que assessorava al govern municipal (els jurats), es jutjava, també albergava una presó, un arxiu i acollia les magistratures edils. 

Marçal de Sas en 1392 va decorar els murs de la sala del Consell amb pintures murals, les quals no es conserven.

Entre el 1418 i el 1426 (primera fase) i entre el 1442 i el 1445 (segona fase) es va construir el sostre de la cambra daurada, rep aquest nom per la rica sostrada, que afortunadament abans de l’enderrocament van decidir conservar per la seua bellesa, hui la podem vore a la sala del Consolat de la Llotja. La fusta és tallada i policromada amb motius fantàstics i lúdics, bustos de profetes, àngels i heràldica de la ciutat.

Sostre de la cambra daurada de la Casa de la Ciutat, hui en el Consolat del Mar en la Llotja. Foto: Encar Sebastià

L’edifici va patir varios incendis, en el 1423 es va incendiar el sostre de la sala del Consell, en el 1586 es va incendiar la part superior  de l’edifici... fets que van suposar reformes en la seu. Un grup de tècnics que va analitzar l’estat de l’edifici que anunciava runes, va advertir que les reformes realitzades en diferents èpoques no seguien els mateixos patrons de la construcció, els materials utilitzats mai foren els mateixos... aspectes que van debilitar l’estructura i l’estabilitat de l’edifici.

Façana de la Casa de la Ciutat, en un gravat de José Vergara del 1762. Foto: Gothicmed.es

Així que finalment va ser enderrocat entre el 1859 i el 1860. Aquest enderrocament va servir al projecte de requalificació d’alineacions del carrer de Cavallers i a la reforma de la plaça de la catedral.

________

Per a més informació www.gothicmed.es

Adoració dels mags, Joan de Joanes

Adoració dels mags, Joan de Joanes. Museu del Patriarca, València

Vicent Joan Macip, més conegut com Joan de Joanes naix a València cap al 1505 i mor a Bocairent en 1579. Es fill del pintor Vicent Macip, es va formar al taller de son pare, però també estudiava la pintura que venia d’Itàlia per l’ambaixador Vich, entre altres. Pare i fill van ser els pintors més importants de València després dels Hernandos. Les seus obres constitueixen un clar exemple de la pintura religiosa de la seua època. Prompte la pintura de Joan de Joanes va agafar tal fama, que va deixar a son pare en segon terme. Es sap que en moltes obres encarregades al taller s’indicava que foren pintades de la ma de Joanes.

El seu taller va tindre una gran demanda d’obres, el qual ha fet que puguem vore gran part de la seua obra distribuïda per diferents localitats i ciutats, com per exemple a: Sogorb: museu Diocesà; València: catedral, museu de Belles Arts, museu del Patriarca, museu de la ciutat, parròquia de Sant Miquel y Sant Sebastià, parròquia de San Pere màrtir y San Nicolau bisbe, parròquia de San Andrés...; Xàtiva: monestir; Onda: església parroquial de l’Assumpció; Tavernes Blanques: col·lecció Lladró; Castelló: museu belles Arts...

Fora de la Comunitat Valenciana: al Museu del Prado, Alba de Tormes Salamanca, Catedral de Mallorca, Barcelona col·lecció Comtes del Vall de Marlés, Murcia museu de Belles Arts, Saragossa museu de Saragossa...

Fora d’Espanya: Tucson, The University of Arizona Museum of Art, Castres Musée Goya, Udine Civici Musei e Gallerie di Storia e Arte...