Hui vull parlar-vos de la Cartoixa del Puig, construïda entre els segles XVI-XVII i declarada bé d’Interès Cultural (BIC) el 1996. Actualment es de propietat privada. Aparentment llueix un aspecte impecable, ja que en ella s’organitzen events, banquets... però no es or tot el que rellueix, sols hi ha que veure l’estat de les estances que actualment no tenen cap funció amb els events que s’organitzen... per no parlar de les polèmiques restauracions que ha sofrit, ja denunciades en el seu moment.
Abans de mostrar-vos les fotografies, contaré un poc els inicis d’aquesta cartoixa:
En 1582, Elena Roig, viuda d’un cavaller de València Gaspar Artés , va redactar el seu testament. En el que donava a la cartoixa de Valldecrist (Altura) una alqueria situada prop del Puig, amb totes les terres, un molí de farina i les pertenences que allí tinguera. Però amb les algunes condicions com:
- Que els monjos d’Altura pagaren els censals i càrrecs d’aquesta.
- Que no la vengueren.
- Que es celebraren tres misses a la setmana a més de les misses dels dies de Nostra Senyora del Cor de Jesús i de la Santíssima Trinitat, totes cantades per a sufragi de la seua família.
- ...
- I en el cas que la cartoixa d’Altura no acceptara les condicions, ho donava tot a l’Hospital General, i si aquest tampoc estava d’acord al convent de Sant Domènec de València.
Retrat d’Elena Roig.
Restes de l’alqueria que Elena Roig va donar a Valldecrist.
En l’any 1584, va modificar aquesta clàusula, en la que va dir que seria donada a la orde dels cartoixans, per a que fundaren allí un nou monestir i que a més s’anomenaria Nostra Senyora d’Ara Christi.
El 1585 Elena Roig va morir. Però les obres de construcció van tardar uns anys en començar, ja que Elena va donar les terres però no diners.
El carmelità fra Gaspar de Sanmartí, va ser qui va traçar l’edifici i es va inspirar en la cartoixa de Saragossa, Aula Dei. Les obres no van concloure fins al l’últim terç del segle XVII.
L’església major
Actualment s’anomena saló dels espills, i ha sigut la protagonista de moltes critiques per la seua restauració, si es pot dir restauració... ja que s’ha utilitzat pintura plàstica blanca per a cobrir els murs, no respectant la pintura original i ocultant les pilastres i detalls arquitectònic. A més de perforar les parets per a colgar els espills, lampares...
La cúpula, va ser una de les primeres en construir-se a Espanya després de la del Escorial, consta que l’any 1631 ja estava acabada. Queda sustentada per petxines esculpides amb els evangelistes, a continuació es troba el tambor amb finestres i remata la cúpula una llanterna. Està decorada amb uns dels millors esgrafiats policroms de l’època a les terres valencianes.
Te sis capelles laterals, separades de la nau central, com es habitual en les esglésies d’aquesta ordre. Les capelles estan unides entre si i presenten representacions al·lusives a la Passió. Aquestes actualment estan ocultes per cortines, normal si tenim en compte l’estat en que es troben...
Claustre major
Aquest claustre va ser utilitzat pels monjos com a cementeri des del 1640. S’han perdut dos corredors però encara es pot veure tota la seua totalitat, de dimensions considerables. Al seu voltant s’organitzaven les cel·les dels monjos, en total hi havia 24, actualment se’n conserven moltes menys. El claustre hui en dia està en desús, anteriorment va ser camp de cultius.
Les cel·les
Es van construir a partir del 1633, i es van inspirar en les de la cartoixa de Valldecrist. Els monjos passaven la major part del seu temps a les cel·les, es per això que son estances grans i disposen de dos pisos i un jardí amb pou i terra per a cultivar. S’accedeix a elles pel claustre major. Actualment tres d’elles son estances d’hotel per als clients dels banquets i les altres estan abandonades o son magatzems de trastos. (Les fotografies son de la cel·la visitable i l’ultima es del jardí d’una de les cel·les-hotel)
La cel·la del prior
A esta cel·la s’accedia tant pel claustre com pel carrer, es de dimensions considerables. Aquesta va ser la primera cel·la que es va construir. Actualment es, junt a altres 3 cel·les, un hotel .
Claustre de Llevant
Tant aquest claustre com el major com en de ponent segueixen la distribució serliana, es a dir, combina les arcades entre dintells.
Claustre de Ponent
Es exactament igual que el claustre de llevant. Al seu voltant es troben algunes de les dependencies més importants com el refectori, l’aula capitular, la capella de Santa Anna... entre altres. Actualment aquest claustre s’utilitza com a saló per a banquets i està cobert.
L’aula capitular
L’aula capitular era el lloc on es reunien els monjos amb l’abat per a fer el capítol, una assemblea periòdica per a debatre assumptes de la cartoixa i de la ciutat. Estança rectangular, presentava un sòcol de taulells hui desaparegut, actualment es una sala d’escombres de taulells tirats, trencats, desordenats...
El refectori
Lloc on menjaven els monjos. Està decorada amb esgrafiats bícroms i volta de sis trams amb llunets. Com en tots els refectoris, apareix l’escena del Sant Sopar de Crist, pintat al temple. La pintura sol estar coberta per un llenç, ja que la cartoixa hagué de ser dessacralitzada per a poder complir les funcions que hui dia te, i en ocasions no es poden mostrar les representacions religioses, a l’església també hi ha pintures ocultes.
Capella dels difunts
Capella molt menuda i ricament decorada amb esgrafiats mal conservats . Era el lloc on preparaven al difunt abans de ser soterrat al claustre major. Sols hi ha que veure les fotografies per a veure el seu estat actual...
Capella de Santa Anna
Espai rectangular amb una cúpula sustentada per petxines. Destaca d’aquesta estança la decoració esgrafiada que ompli tota la sala. La iconografia està relacionada amb els Pares de l’església, la Inmaculada Concepció, Sant Pere...àngels, xiquets, figures antropomorfes i fauna. L’altar està dedicat a la Mare de Déu. Actualment es troba en molt males condicions, els socals de ceràmica també han desaparegut i els esgrafies estan caient de les parets...
Fotografies: Encar Sebastià
Algunes de les denuncies en premsa:
