III Jornada d’Art Romànic

Aquest dissabte dia 15 al Museu de Belles Arts de València de 10 a 13:30h tindrà lloc la tercera jornada sobre art romànic que organitza el museu junt als Amics del Romànic. L’entrada es totalment gratuïta, recomane ser puntual perquè l’aforament és limitat.

Aquest any per motius de treball no puc assistir, però l’any passat va estar molt bé. Per als que vos agrade l’art romànic es una bona oportunitat per a conèixer-lo un poc més de la ma dels experts: Jordi Camps Soria, Carmen Pérez García y Ángela Franco Mata.

Ruta de la cara oculta del centre històric de València

El passat dissabte 25 de gener vaig assistir a la “Ruta de la cara oculta del centre històric” de València, organitzada per Ruta del Despilfarro (http://rutadespilfarrovalencia.wordpress.com/)  i que recomane feu si podeu.

La visita va començar al col·legi Lluis Vives on vam veure el claustre, la capella i el refugi antiaeri de la Guerra Civil que es troba just baix del pati i es un dels més grans de la ciutat ja que consta de quatre passadissos.

La visita va continuar a la Societat Coral El Micalet, societat centenària que va sorgir a l’any 1893 amb la fusió de diferents orfeons. Vam poder conèixer la seua historia i veure la important biblioteca especialitzada. A més a més actualment hi ha una exposició de gravats de Katarina Jessen que es pot veure fins el 28 de febrer.

Prosseguirem pel barri de Velluters on vam veure entre altres l’estat d’abandó del Col·legi d’art major de la seda situat al carrer Hospital. Dona llàstima e impotència veure com un BIC (Bé d’Interès Cultural) es troba en aquest estat...

Vam fer un aperitiu en l’antiga Casa Insa. Palau renaixentista que va ser la casa taller de l’artista Joan de Joanes i que recentment ha sigut rehabilitat i convertit en Youth Hostel.

Tot seguit vam anar a l’anomenada “Fabrika 12” una antiga fabrica de sabates situada en el casc antic de la ciutat de València. Aquesta fabrica també disposava d’un refugi antiaeri per als seus treballadors, aquest molt més menut. Actualment la nau es un taller artístic amb un encant especial.

La visita no va concloure ací, però per motius d’horari no em vaig poder quedar... Recomane l’assistència a aquestes Rutes Ciutadanes, jo quan tinga ocasió, tornaré.

El tresor de Puçol

Entre el 21 de novembre del 1999 i el 17 de febrer de l’any 2000, va tindre lloc una intervenció arqueològica de salvament al solar de l’antic col·legi Bisbe Hervàs, situat al carrer Sant Joan i Bisbe Amigó.

Aquesta intervenció va permetre documentar i valorar les restes trobades, coneguent així una part important de la historia de Puçol.

Les restes arqueològiques més rellevants ha sigut la troballa d’una necròpolis baix medieval que pertanyia a la primitiva església de Puçol de la qual sols es coneixia per fotografies la portada romànica.

 Portada romànica de la primitiva església de Puçol

S’han documentat un total de 42 inhumacions repartides en vint sepultures. Totes elles excavades en la terra a excepció de quatre que eren col·lectives. Les restes d’aquesta necròpolis han sigut datades entre la segona meitat del segle XIII i el XV.

Es va documentar una segona area cementerial, fruit del creixement del primer, datat en els segles XVII i XVIII, dels qual s’han documentat les restes de 86 inhumacions.

En la segona fase d’excavació aparegué el que es coneix com el Tresor de Puçol i que la majoria de puçolencs desconeix ja que no s’ha publicat res al respecte. Aquest tresor es compon de 19 monedes datades entre els segles XV i XVII.

Es van exposar per primera vegada al públic l’any passat al Museu de Prehistòria de València a la sala Història dels diners. 

El tresor de Puçol. S. XV-XVII.

Termes romanes de Santa (L’Alcora)

Entre el 2003 i el 2004 amb les obres d’una nova carretera es van descobrir les termes romanes de l’Alcora, aquest descobriment va fer que el traçat d’aquesta carretera es modificara per a salvaguardar i posar en valor aquest conjunt termal.

Les llavors de consolidació y restauració es van dur a terme en dos fases (2007 y 2009).

Les termes estan datades entre el S. I i III-IV d.C. y ocupen una superfície de 175m2 aprox.

 Plànol del jaciment.

L’entrada es troba a un lateral i dona accés a un passadís des de on s’accedeix al frigidarium o sala freda (2). El sòl estava decorat amb un mosaic policrom, el qual es troba al Museu de Ceràmica de l’Alcora.

Des de la sala freda es pot accedir a una xicoteta piscina quadrangular (4) per la qual es pot descendir per una xicoteta escala.  

Des de el frigidarium també s’accedeix al tepidarium o sala tèbia (5), una habitació de planta quadrangular, aquesta cambra serveix d’adaptació al canvi de temperatura per entrar al caldarium (6), on es trobarien les banyeres d’aigua calenta. En aquesta sala es pot veure actualment el sistema d’hipocaust, una cambra subterrània oculta pel paviment original hui desaparegut, que sosté el sòl mitjançant pilastres. Per aquest espai circulava l’aire calent generat en un forn o praefurnium (9-10) situat al costat que calfava la sala calenta i la tèbia.

Caldarium amb l’hipocaust.

Per la reduïda zona excavada es desconeix si es tracten de banys públics o pertanyen a una domus o vivenda d’algun ric romà.

 Termes romanes de Santa.

La visita al jaciment es senzill, es troba junt a la carretera San Juan de Moró direcció a l’Alcora,  n’hi ha lloc per aparcar i està ben senyalitzat. 

Valltorta - Gassulla

El dissabte passat vaig poder assistir a una visita organitzada pel grup de Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló i acompanyats per  l'Associació Amics Valltorta-Gassulla a la mateixa Valltorta – Gassulla.

Primerament vam anar al Barranc de la Gassulla, on vam veure la Cova Remigia i la del Cingle (Ares del Maestrat).

Per la vesprada anàrem a la Valltorta on vam veure la Cova del Civil primerament i després el Museu de la Valltorta.

Va ser una visita única que recomane fer a tot el que puga. A més és totalment gratuïta. Per anar a veure les pintures del Barranc de la Gassulla s’ha d’anar a La Montalbana d’on ix la ruta cap als abrics, sols s’ha de parlar amb el xic del bar per a que vos acompanye i vos òbriga les portes per entrar als abrics.

Per a veure els abrics del Barranc de la Valltorta s’ha d’anar a Tírig, al Museu de la Valltorta. Es poden veure tres abrics, però cada un a un hora, es pot passar allí el dia i veure els tres o depenent de l’hora podràs veure un o altre. A les 10h es visita el Mas d’en Josep, a  les 12h la Cova dels Cavalls i a les 16:30h la Cova del Civil. L’entrada a les tres coves i al Museu també son gratuïtes.

Aquesta zona es una de les més completes de conjunts arqueològics en pintures rupestres corresponents a l’art Llevantí. Aquesta tipologia s’estén des de Lleida i Osca fins a Jaen i Almeria. I se ubiquen, almenys en la zona valenciana en abrics de poca profunditat, per això el seu deficient grau de conservació. Aquest art llevantí ofereix un acusat caràcter narratiu, a través del qual podem conèixer la vida material i espiritual dels seus autors. Les figures humanes i els animals, aïllats o formant escenes, son els motius més representats.

Ares del Maestrat. Cova Remigia:

Cova Remigia

Cérvol. 

Escena de caça. 

Porc senglar.

Escena de caça de major tamany, a un cérvol. 

Cérvol mort. 

Dos escenes de caça. 

Caçadors.

Ares del Maestrat. Cova del Cingle:

Cova del Cingle. 

Cova del Cingle.

Guerrer a cavall i amb casc, possible iber. 

Cérvol. 

Cérvols. 

Caçador corrent. 

Bou (Costa de veure, el cap està a l’esquerra). 

Caçadors caminant.

Valltorta. Cova del Civil: 

Cova del Civil.

Cova del Civil.

A l’esquerra una dona en falda i a la dreta una vivenda.

Caçadors en marxa. 

Caçadors. 

Porc senglar. 

Escena d’un ritual, en mig el “chamán” disfressat de cérvol. 

“Chamán” disfressat de cérvol.

Museu de la Valltorta:

Museu de la Valltorta, Tírig. 

Reproducció de la Cova dels Cavalls de Tírig. 

Reproducció a escala natural d’un Uro.

El 1998 la UNESCO va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Iberica a la llista del Patrimoni Mundial.