domingo, 28 de junio de 2015

El palau ducal de Gandia

Aquest palau, també conegut com el palau dels Borja, és un dels edificis civils més representatius del patrimoni valencià.

Està datat al segle XIV i va pertànyer a Alfons "el vell", el primer duc de Gandia. Més tard a la família Borja, els quals van ampliar l'edifici i van fer diverses remodelacions.
El 1890 comprà el palau la companyia de Jesús, als quals pertany actualment. Aquests feren una remodelació i una nova decoració.

Va ser declarat Bé d'Interès Cultural el 1964.

L'entrada es fa per un vestíbul que dona al pati d'armes. Aquest és de planta trapezoïdal i serveix entre d'altres per a distribuir les estances. Destaca sobretot l'escala senyorial, que dona accés al saló de corones i a la santa capella. 



Per la part esquerra s'accedeix a la capella neogòtica. Mentre que a la part dreta a les altres sales nobles com: la cambra de la duquessa, el saló d'àguiles, la sala dels estats de Sardenya, sala verda o l'estança de la torrecilla.  

L'obra més característica del palau és la sala daurada, un referent de l'arquitectura barroca valenciana. Està formada per cinc salons continus, separats entre sí per portes de fusta que a l'obrir-se donen un aspecte senyorial propi del barroc.

En definitiva, un palau per a veure. Si encara no l'has vist ara tens una bona oportunitat, ja que a partir del 2 de juliol el palau amplia les seues visites, fent-ne a més en horari nocturn.


També podeu visitar-lo de manera virtual a la seua web.


jueves, 25 de junio de 2015

Convent de Sant Francesc, Morella.

El convent de Sant Francesc de Morella es va fundar el 1272 per un orde mendicant. Aquests ordes depenien de la caritat ja que seguien un vot de pobresa.

El pas del temps i diversos infortunis han deteriorat prou l'estat del convent. Però així i tot, ens han arribat suficients elements per traslladar-nos a l'època i a més, gaudir de la seua bellesa.

Atri d'entrada al convent.

El claustre està datat a finals del segle XIII, és la part més antiga. Pot ser per això, és la part que més a patit al llarg del temps. Destaca pels seus arcs trilobulats i per tindre una planta irregular. Actualment no es conserva la coberta, ja que aquesta era de fusta. 




L'església, construïda al segle XIV és la part que millor es conserva. És d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts.
Per honrar la pobresa d'aquest orde es renunciava a les cobertes de pedra, exceptuant-ne en la capçalera. Per això la nau es composava d'arcs diafragma i coberta de fusta. Aquesta es va destruir i actualment  n'hi ha una reconstrucció moderna, feta amb bigues de formigó armat i rajoles.
La capçalera es conserva tal qual, ja que es va construir tota de pedra. Té una volta de creueria estrellada amb una gran clau central. A l'estar pegada a la roca de la muntanya, els arcs inferiors són cecs, mentre que es superiors no. En l'època, aquestes tindrien vidrieres de colors, no tindria aquest aspecte tant auster.  



A la Sala de Profundis es conserva una pintura mural del segle XV amb una iconografia macabra. Representa la Dansa de la Mort, la mort ha cridat a diversos personatges per ballar, d'aquesta manera els recorda que tot en la vida terrenal acabarà i que han d'estar preparats per a la mort.
Apareixen vint personatges entre ells: el Papa, un bisbe, un rei, una reina, un frare, una monja, un xiquet, un noble, una llauradora... tots agafats de les mans i ballant en cercle al voltant d'un mort que reposa a un taüt.
Aquest tipus de representació era molt habitual a França, no tant a Espanya.


El convent deixà de funcionar al segle XIX. Després d'haver patit diversos infortunis durant la guerra d'Independència i la guerra Carlista, el 1840 desapareix la comunitat.
En l'actualitat és una de les poques obres que queden en peu de l'orde mendicant. 


viernes, 15 de mayo de 2015

Dia internacional dels museus

Com ja sabeu, el 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. Aquest any el tema proposat per celebrar-lo és "Museus per a una societat sostenible". I es que no ens podem oblidar del important paper que tenen en la nostra societat.


I per aquest motiu s'han organitzat un fum d'activitats per aquest cap de setmana. Ací vos deixe algunes propostes:

Província de Castelló
Onda
Museu del taulell
El dissabte 16 d'11 a 14h es farà un taller familiar, anomenat "Jardins ceràmics".


Vilafamés
Museu d'Art Contemporani Vicent Aguilera Cerní


Província de València
València
Museu de Prehistòria


 Museu Valencià d'Etnologia (València - Bètera)


IVAM


MUVIM


Centre cultural la Beneficència


Museu taurí


Torrent
Museu de l'Horta Sud
El dissabte 16 a les 11:30h es farà un taller didàctic familiar: "Jugant amb la natura" on es construiran joguets tradicionals mitjançant elements de la natura.

Sagunt


Gandia
Museu faller

Mislata
Museu d'Història de València
Per veure la programació del museu visita el següent enllaç.

Dilluns horari especial de 9:30 a 19h.

Província d'Alacant
Alacant
Museu de la Universitat d'Alacant


MARQ
Ho celebra amb jornada de portes obertes el dissabte 16, de 10 a 24h i el diumenge 17 de 10 a 14h.

Alcoi



Agost
Museu de cantereria d'Agost

Elx
Per veure la programació d'Elx clica el següent enllaç.

jueves, 7 de mayo de 2015

Nit de l'art a Castelló

Aquest 15 de maig es celebra la IX Edició de la Nit de l'Art, una nit on galeries d'art, centres culturals i artistes de diferents disciplines s'uneixen per fer una nit màgica. Una nit on s'inauguren nombroses exposicions, n'hi ha actuacions, tallers, recitals...

Una cita on ningun amant de l'art pot faltar. Recorda, aquest divendres 15, de 20:00 a 01:00h els carrers de Castelló t'esperen.





martes, 21 de abril de 2015

La Bastida de les Alcusses. Moixent

La Bastida de les Alcusses és un poblat iber datat en el segle IV aC. Es troba al terme de Moixent, a un dels cims més allargats de la Serra Grossa.
Formava part de la Contestània ibèrica, territori del sud-est de la península, que avarca la província d'Alacant i part de les províncies de València i d'Albacete.

No es coneix el nom original que tindria en l'època, com tampoc el motiu de l'abandó pels seus propis habitants un segle després de la seua fundació.


La visita comença coneixent mitjançant la reconstrucció d'una vivenda com vivien els ibers, i es que la millor manera de conèixer-ho és endinsar-nos a una de les seues cases. Eren cases d'una sola planta, menudes i amb poca llum, però molt ben distribuïdes, amb el seu corral i habitacions. Els material utilitzats per a la seua construcció eren els del terreny, terra, pedra i fusta. Els sostres es feien amb bigues de fusta i troncs amb una coberta vegetal i damunt una gruixuda capa de terra. La decoració típica era un sòcol de color rogenc.




Desprès de conèixer com vivien, entrem a veure el jaciment. El poblat té una extensió de quatre hectàrees, i està envoltat per una muralla amb quatre entrades amb torres defensives.  L'entrada principal era la del costat Oest.


Porta Oest.

La visita al poblat comença per aquesta porta, que ens du directament al carrer principal o central. Aquest carrer té travesseres que separen el poblat en barris e inclòs tenien places. Al voltant de la muralla hi havia altre carrer, el camí de ronda. 

Carrer central.

Els estudis demostren que hi havia barris d'agricultors, de fonedors... L'agricultura i la ramaderia eren les principals activitats productives.
El poblat no està excavat integrament, encara n'hi ha molta feina per fer, a més de consolidar els murs d'algunes vivendes. 

Maqueta de la vivenda reconstruïda que em vist anteriorment, basada en la casa que hi ha al fons.



Carrer central amb vivendes als dos costats, i a  la dreta una gran plaça. 


Vivenda d'un fonedor. 


Entrada d'una vivenda. 


Camí de Ronda. 

Porta Nord. 

En cada portada hi havia bancs per assentar-se.

Sense dubte els ibers de Moixent tenien unes vistes privilegiades. Que a més d'espectaculars els permetia controlar tot el territori en cas d'amenaça. 



En aquest jaciment es va trobar el famós Guerrer de Moixent, símbol de la localitat i del poder dels cavallers en la societat ibera. Aquest xicotet guerrer de bronze mesura tant sols set centímetres d'alt. Però que segur va ser un personatge molt gran en la seua època. Que muntat a cavall, amb el seu casc de plomes, empomant la falcata i l'escut defensaria el seu territori amb gran valentia. Personatge anònim digne d'estar hui, a una vitrina cèntrica del Museu de Prehistòria de València.

Replica del Guerrer de Moixent, al Museu Arqueòlogic de Moixent.