A la vora del penyal
d'Ifac de Calp es troben les restes del que va ser la pobla d'Ifach. Una pobla
medieval que va tindre tant sols una vida de 61 anys.
Sector oest.
Sector oest. Enderrocament de l'edifici de guàrdia.
El 1282 el rei
d'Aragó Pedro III ordenà als habitants de Calp que construïren una vila en
Ifach, a les faldes del penyal. Una orde que no es va dur a terme aquest any.
Va ser al 1297
quan Roger de Llùria, almirall de la Corona d'Aragó qui seguint les directrius
de Jaume II, fill de Pedro III ho va dur a terme.
Aquesta pobla de
nova fundació contava amb un recinte emmurallat de més de 800m lineals de
muralla. En la que es té constància de l'existència de almenys onze torres, nou
en la muralla nord i dos en el sector oest. La que millor es conserva és la
torre del campanar, d'uns deu metres d'alçada.
Reconstrucció virtual del recinte de la pobla
d'Ifach.
L'església,
coneguda com Nostra Senyora dels Àngels, és un dels edificis més importants de
la pobla. Va ser construïda en la primera meitat del segle XIV per Margarita de
Llùria (filla de Roger) qui va seguir amb la construcció de la pobla a la mort
de son pare el 1305.
Era d'una sola
nau amb un absis semicircular i dos capelles laterals a la dreta. Es creu que la
nau estaria coberta per arcs torals ogivals amb un entramat de fusta, mentre
que el absis i les capelles estarien cobertes amb voltes de creueria.
Església Nostra Senyora dels Àngels.
Als peus de
l'església es troba altra part important per a la investigació de la pobla, la
necròpolis. L'estudi de les diverses inhumacions ens revelen com eren els
habitants d'Ifach i que malalties podien patir. I pels resultats, la vida allí
no degué ser fàcil.
Necròpolis.
El campanar, l'entrada a l'església i la necròpolis.
La pobla va
tindre una curta durada, com he dit abans, tant sols 61 anys. El motiu va ser
per un bombardeig a mans d'una flota castellana-genovesa l'estiu del 1359, dins
dels conflicte que existia entre Castella i Aragó al segle XIV.
La impressionant
flota que va atacar Ifach contava amb 41 galeres, 3 galiotes, 4 leños, 80 naos i una 1 carraca
veneciana. Una flota de 129 vaixells que va descarregar sobre la xicoteta pobla
de Ifach una massiva de projectils que van fer inevitable la seua destrucció. A
més es pensa que l'atac no va ser tant sols per mar sinó també terrestre.
No obstant,
després d'aquest atac va seguir la vida en Ifach uns anys. El comte de Dènia va
fer algunes reformes però l'esforç va ser inútil, així ho demostra la
documentació del 1362. Ja el 1369 no es cobraven rentes. Ifach estava en ruïnes
i despoblat.
Més tard es van
fer diversos intents per repoblar-la, per ser un punt estratègic des d'on
controlar la costa, però així i tot, els intents no van forjar.
Vídeo de la història d'Ifach i reconstrucció
virtual.
La pobla d'Ifach
és important perquè és de les poques pobles medievals de nova fundació en les
quals no s'ha construït sobre ella, com passa en la majoria de ciutats actuals,
que es troben sobre assentaments anteriors. Aquesta es conserva tal i com va
desaparèixer, encara que sols s'ha pogut excavar una xicoteta part del que fou.
El MARQ (Museu Arqueològic
d'Alacant) s'encarrega d'estudiar e investigar el jaciment des del 2005. Aquest
any és la XI campanya d'excavacions i ja comencen a posar-se en marxa els
treballs de consolidació per a la seua posada en valor i major difusió.
Vídeos dels
treballs de la XI campanya d'excavacions, juliol 2015:
El 22 d'agost a
les 9h pots conèixer la pobla d'Ifach de primera ma. Ja que el director de
l'excavació José Luis Menéndez Fueyo, farà una visita guiada per tot el
recinte. Una visita privilegiada que no defraudarà.
Bibliografia:
MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; CASTELLÓ DE LEÓN, ALICIA; FERRER
CARRIÓN, ROBERTO y PINA MIRA, JOAQUIN (2008) Proyecto Ifac: La villa medieval de Ifac 725 años después. Museo
Arqueológico de Alicante.
MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; CASTELLÓ DE LEÓN, ALICIA; FERRER
CARRIÓN, ROBERTO y PINA MIRA, JOAQUIN (2007) Ifac sacrificada. Algunas notas acerca de la destrucción de la villa de
Ifac en el año 1359. Museo Arqueológico de Alicante.
MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS (2010) Turres et fortalicium: La pobla medieval de Ifach, un proyecto
arqueológico para el futuro. Museo Arqueológico de Alicante.
MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; PINA MIRA, JOAQUIN; TORRECILLAS
SEGURA, JOSÉ MANUEL y FERRER CARRIÓN, ROBERTO (2013) La pobla medieval de Ifach (Calpe, Alicante): Ciudad y poder feudal a
la luz de los descubrimientos arqueológicos (2005-2012). MARQ. Arqueología
y museos, 06.
.png)
