Patrimoni immaterial

La UNESCO defineix el Patrimoni Immaterial com “el conjunt de creacions basades en la tradició d’una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que reconegudament responen a les expectatives d’una comunitat en la mida en que reflecteixen la seua identitat cultural i social”.

Al ser un patrimoni intangible es difícil la seua definició, aquest patrimoni afecta als costums, al folklore, a l’antiguitat de les tradicions, a les formes de ser, a la llengua, a les expressions orals, a les arts de l’espectacle, a les tècniques artesanals, a la elaboració de productes... a un conjunt de diverses manifestacions però amb punts en comú.

El patrimoni immaterial, per a ser-ho ha tingut que ser passat de generacions en generacions, ha de mantenir-se viu i ha de tindre arrels en l’espai i temps. Ha d’estar viu i no ha de mostrar un aspecte falsificat. Amés a de ser respectuós amb els drets humans, amb la natura i amb els animals. Com també ha de ser capaç de demostrar la creativitat humana, explicació i adaptació.

El patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana declarat per la UNESCO es:

-          El misteri d’Elx

-          El tribunal de les aigües de València (El tribunal de regants del Mediterrani espanyol: El consell d’homes bons de l’horta de Murcia i el tribunal de les aigües de l’horta de València)

-          La dieta mediterrània.

-          La festa de la Mare de Deu de la salut d’Algemesí. (La Muixeranga).

També es patrimoni immaterial: la Patum de Berga, la falconeria (cetreria), el xiule gomer, el cant de la Sibila, els castells (torres humanes), el flamenc i la revitalització del saber tradicional de la cal artesanal en Morón de la Frontera.

______

Videos de http://www.unesco.org/

Palau de Ripalda

Palau de Ripalda Ca. 1920. Arxiu Levante-EMV

Va ser  construït per l’arquitecte Joaquín María Arnau Miramón entre 1889 y 1891.  El palau va pertànyer a Josefa Paulín de la Peña, contesa de Ripalda, que es va encapritxar en fer-se un palau en un dels horts que tenia entre els jardins del Real i l’Alameda. Aquest palau concebut com a chateau francès degué ser una novetat per a l’època,  no tenia precedents a la nostra ciutat.

Es va enderrocar en 1967, per plans urbanístics, es volien aconseguir recursos per a la construcció de la nova Fira de Mostres en Benimamet, aquesta fira era prioritària. També els hereus de la contesa van instar a l’ajuntament a enderrocar-lo, ja que estava mig en runes i el seu manteniment era elevat, per incloure-ho dins de la requalificació del recinte de l’antiga Fira de Mostres, en el Pla del Real.

En el seu lloc es va pensar fer un hotel de luxe de la companyia Melià, que tindria una estètica revolucionaria, agafant models de Florida. Però finalment no es va dur a terme el projecte. I actualment, en el seu lloc es troba un edifici conegut com La Pagoda.

La Pagoda. Foto: Encar Sebastià

Els hereus de la contesa, no se’n van anar després de l’enderrocament, van permutar el sol per vivendes i bona part de la família encara viuen allí, en la Pagoda a vivendes de luxe. 

Articles:

Levante-EMV “El lucrativo derribo del palacio de Ripalda” 12 de setembre, 2010

Las provincias “La silenciosa muerte del palacio de Ripalda” 27 abril, 2008

L’exposició Regional de València de 1909

La iniciativa d’aquest certamen va estar de les mans del president del Ateneo Mercantil, Tomás Trénor, per a que la ciutat agafara impuls en la modernització.

No va ser la primera exposició regional que es feia a València, ja s’havien fet en 1867 i en 1883, però aquesta tenia que superar a les anteriors. L’exposició es va desenvolupar entre el 22 de març i el 22 de desembre de 1909.

Cartell de l’exposició. Arxiu Levante-EMV, 1909.

Es va situar en la continuació de l’Alameda, junt al marge del riu. Va ocupar 16’4 Ha.

L’Exposició va motivar nombroses construccions, tant per a l’exposició en si, com per a millorar el voltant d’esta i la ciutat. Es va construir un nou pont, anomenat la Pasarela, estava destinat a l’accés de l’exposició. Va ser un pont nou, ja que tot ell es va construir de formigó armat. Aquest pont es va vindre avall en la riada de 1957. I a finals del S.XX es va substituir pel pont de Santiago Calatrava, anomenat pont de l’exposició però conegut com pont de la Peineta.  

Pont la Pasarela. Arxiu Levante-EMV

Aquesta exposició contava en la influencia d’altres ja organitzades com per exemple la de Paris en 1900, la de Torí en 1902, però sobretot la de Saragossa en 1908.

Els edificis dels diferents pavellons van ser encarregats a joves arquitectes valencians. El resultat va ser una barreja d’estils, i d’edificis  eclèctics, on es fusionaven elements clàssics, neobarrocs, modernistes... que per a la època van resultar ser elegants i moderns.

El conjunt era de caràcter tancat, alguns pavellons limitaven el recinte. S’entrava per un gran arc, inspirat en els exemples de Torí, era una gran arcada amb quatre grans pilars decorats amb escuts, garlandes i banderes.

Arc de l’entrada a l’exposició. Arxiu Levante-EMV

El conjunt s’organitzava per pavellons i edificis dels quals destaquen: la Gran Pista, el Palau Municipal, Palau de la Industria, Asil de Lactancia, Pavelló d’Agricultura, Teatre-circ, Font Lluminosa, Maqueta del port de València, Palau de Belles Arts, Sala d’actes, Casino, Pavelló de foment... entre altres. La majoria enderrocats una vegada acabada l’exposició.

L’edifici que més va impactar de l’exposició, i que es conserva hui dia, es el Palau Municipal. Construït per Francisco de Mora, s’inscriu en la línia del revival gòtic. Actualment s’utilitza per a banquets, actes, conferencies... i es conegut com el Palau de l’Exposició.

Palau de l’Exposició. Arxiu Levante-EMV

Altre dels edificis que va formar part de l’exposició i que encara es conserva es la Tabacalera, situada en el c/Amadeo de Saboya. Es va construir com a fabrica de tabac entre 1905 i 1909, i es va cedir d’edifici per a que formara part de l’exposició com a Palau de la Industria. Actualment es de l’Ajuntament de València.

Com també van formar part de l’exposició l’Asilo de Lactancia, destinat a guarderia per als fills de les dones que treballaven a la tabacalera i el magatzem de la fabrica.

Ací el plànol del que va suposar l’exposició:

http://imageshack.us/photo/my-images/161/sinttulo3copiavc5.jpg/

Muralla cristiana i portals

Muralla cristiana

La València cristiana estava emmurallada per una muralla que envoltava tota la ciutat, aquesta tenia 11 portals, els més importants eren: Serrans, Quart, Nou i Mar. Aquests dos últims desapareguts. Es conserven hui en dia els portals dels Serrans i de Quart perquè en 1586 es van destinar a carcels, la de Serrans d’homes i la de Quart de dones, carcels que es van mantindre fins 1887. Es per la seua reutilització que es conserven, ja que en 1865 es van acabar d’enderrocar les muralles que envoltaven la ciutat i els seus portals.

Portal de Serrans

Va ser construït entre 1392 i 1398, les obres van ser dirigides pel mestre Pere Balaguer. Es va basar en la Porta Reial del Monestir de Poblet. Anteriorment ja hi havia altre pòrtic, al igual que en el portal de Quart.

Aquest portal era l’entrada principal de la ciutat. Es troba al nord de la ciutat, per ella entrava la gent que venia de la Serrania, d’ací ve el seu nom, ja que aquests s’anomenaven “els serrans”.

Durant la Guerra Civil (1936/9), les obres del Museu Nacional del Prado de Madrid van ser traslladades a València per a la seua protecció, i es van emmagatzemar en les Torres de Serrans i en el Col·legi Seminari del Corpus Christi.

Triangle Postals, Foto: J. M. Linares

Portal de Quart

Es va començar a construir en 1441/4 i es van finalitzar en 1460, les obres van ser encomanades a Francesc Baldomar, i després el van sustituir Jaume Perez, Pere Compte i Pere Bonfill. Aquest portal va seguir els models del Portal dels Serrans i el Castel Nuovo de Nàpols. Del portal dels Serrans va agafar la seua distribució i grandiositat i del Castel Nuovo l’aspecte cilíndric i llis.

A simple vista s’observen els atacs de bombes que va patir. La ciutat va ser bombardejada en varies ocasions: 1808 Guerra de la Independència pel mariscal Moncey, 1812 Guerra de la Independència o Guerra del francès per Suchet, 1869 exercit espanyol a mans del general Rafael Primo de Rivera, 1873 per l’exèrcit espanyol a mans del general Martinez-Campos i en 1937-39 en la Guerra Civil per forces aliades de Franco.

Es una obra mestra, la planta està disposada en “esviaje” respecte la línia de les muralles per seguir l’eix del camí de Quart, d’aquesta manera tot l’edifici, les voltes... es disposa d’aquesta manera, en “esviaje”. Açò va ser possible gracies a un nou art del tall de la pedra, la qual va dur a un coneixement més ampli de la geometria de l’espai i una distinta organització de l’obra.

Arxiu Levante-EMV Ca. 1907

Del Portal Nou coneixem com era gracies a gravats i a fotografies:

http://torresdevalencia.blogspot.com/2010/06/portal-nou-ante-puente-san-jose.html