El passat mes de juny es va presentar la primera
guia turística de l'església dels Sants Joans de Puçol. Aquesta guia convida a
visitar l'església per dins mitjançant visites guiades.
Si t'abelleix conèixer-la de primera mà, les visites
es fan dimecres pel matí d'11 a 13h i els divendres de vesprada de 16 a 18h.
Pots concertar la visita cridant a un d'aquests telèfons: 961465718 o
619141388.
L'església i el palau arquebisbal
L'església dels Sants Joans és el monument més representatiu
de Puçol actualment. Formava part d'un conjunt monumental més ampli conformat
per un palau arquebisbal i un jardí botànic. Hui en dia aquests no es
conserven, però són fonamentals per entendre la història de l'església.
Puçol fou un senyoriu episcopal on els bisbes i
arquebisbes tenien un palau per passar xicotetes temporades de descans. Sant
Joan de Ribera, arquebisbe de València, fou qui va erigir l'església dels Sants
Joans, just al costat d'aquest palau. I com a València, va construir un voladís,
és a dir, un passadís elevat que unia el palau i l'església i així no haver de
baixar al carrer per a anar a missa.
Els mestres pedrapiquers
foren Antonio de Xado i Pedro de Xado, naturals d'Argoños (Cantàbria). També
treballaren en la construcció del temple Juan de Fresnedo, Pedro de Fresnedo, Pedro del Solar i Pedro de
Ris, tots ells naturals de Cantàbria.
Les obres de l'església eren revisades cada sis anys per
Guillem del Rey i Joan Cambra, importants mestres d'obres que treballaven al
Patriarca i al Monestir de Sant Miquel dels Reis, respectivament.
L'església dels Sants Joans fou un referent arquitectònic
en aquell moment. Tant es així, que van sol·licitar els seus mestres per erigir
el Monestir del Puig.
Després de vint anys de construcció, Tomás de Espinosa,
bisbe auxiliar de València consagrà el temple el 28 d'octubre de 1607, i Sant
Joan de Ribera traslladà el Santíssim Sagrament de l'antiga església a la nova,
i celebrà la primera missa.
Façana
La façana principal és d'un alt valor artístic. Va ser
dissenyada entre el 1588 i el 1589 per Juan de Ambuesa, natural de París, el
qual gaudia de gran fama a València pel seu saber de l'arquitectura. Aquest
també treballava al Monestir de Sant Miquel dels Reis i al Patriarca.
Malgrat tot, Ambuesa va morir abans de poder-la dur a terme així que finalment, seguint les seues
pautes, Antonio de Xado i Pedro del Solar la van llaurar el 1593.
El retaule de pedra és d'estil clàssic amb detalls
manieristes. Està coronat per un escut prelacial, símbol de la jurisdicció que
sobre Puçol i l'església dels Sants Joans ostentaren els arquebisbes de València. Les imatges de les fornícules són
recents, es van col·locar i beneir el 1975 i representen la Verge al Peu de la
Creu, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, patrons de l'església.
De l'exterior
també cal destacar el campanar, construït amb carreus de pedra i coronat per un
templet amb contraforts de rajola.
Interior
El temple és
d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Totes les capelles són
de mig punt exceptuant-ne les
dos primeres, que són
ogivals. La nau queda dividida en cinc trams per arcs faixons lleugerament
apuntats. La volta de la capçalera és de traceria amb nervadures d'estil
neogòtic. De tot el conjunt destaca la puresa de línies, la grandiositat i la
lluminositat habituals del Renaixement. La decoració de les pilastres simulant
marbre i el revestiment d'estucs pertany a l'últim terç del segle XIX.
A les dos
capelles més pròximes a l'altar s'observen dos tribunes, una sobre la porta
lateral que recorda la unió que hi hagué entre l'església i el palau
arquebisbal, i l'altra davant d'aquesta on hi hagué un orgue.
L'altar major és d'estil barroc i està
presidit pels Sants Joans integrats entre columnes salomòniques. Però sense
dubte, el que més destaca de l'altar és el baldaquí i la mesa de marbre que
representa els quatre evangelistes: Sant Mateu, Sant Joan, Sant Marc i Sant Lluc
sustentant el llibre dels set segells. Aquest altar va ser consagrat el 8 de
setembre de 1944.
A la sagristia es conserva una de les peces més
importants del temple: una polsera d'un antic retaule gòtic, segurament de la
primitiva església, que representa el Pare Etern i a l'Esperit Sant.
Capella de la Comunió
La capella de la
Comunió es troba adossada a l'església, paral·lela a la seua nau i amb dos
entrades, una exterior i l'altra a l'interior del temple. Es va construir entre
el 1740 i el 1747 a càrrec del rector Tomás Aparisi. Més tard, al segle XIX, el
rector Joaquín Alemany decideix allargar-la, sent beneïda el 1827. Com a
conseqüència d'aquesta ampliació la cúpula queda desplaçada del centre i
s'observen diferents tipus de sòcols.
Es conserven dos
pintures anònimes del segle XVII que representen a Jesucrist instituint el
sagrament de l'Eucaristia i la degollació de Sant Joan Baptista.
Però l'obra més
important és el retaule tallat per Manuel Vergara el 1748, un dels membres de
la gran saga dels Vergara. Actualment és l'únic retaule que es conserva del mestre fuster.
Aquest retaule albergava
una imatge de la Immaculada Concepció,
destruïda durant la guerra. A partir d'aquest moment passà a acollir el tresor
del temple: el quadre de la Mare de Déu al Peu de la Creu, patrona de Puçol,
que anteriorment es trobava a la segona capella de la dreta.
Aquest quadre va
ser trobat pel venerable Pere Muñoz a la muntanyeta del Cabeçol del Puig el
1570. Una important troballa que va propiciar entre altres, la construcció del nou temple dels Sants
Joans, una església més gran i digna per albergar aquest tresor.
Cripta
L'entrada a la
cripta es troba als peus de l'església. S'accedeix a ella per una xicoteta escala
de 14 escalons de pedra. Té una forma rectangular i mesura 7,20 metres de llargària
per 4,30 m d'amplària i 3 m d'amplària d'altura. El pis és de taulells i el
sostre de volta de canó de pedra. Al fons es distingeix un retaule ceràmic de Crist
a la creu.
Actualment la
cripta està reblida de terra perquè va servir d'amagatall durant la Guerra
Civil. Des de dins s'excavaren dos túnels, un cap a la plaça de Sant Joan de Ribera on estaria el palau
arquebisbal i l'altre cap al carrer de Sant Joan. El primer té 40 metres
de llarg i el segon 20 metres, aproximadament. En l'actualitat els túnels no
porten a cap lloc.
Pots vore
fotografies de la cripta a la pagina de facebook de l'Ajuntament de Puçol: ÉsPuçol.
