sábado, 29 de agosto de 2015

L'església dels Sants Joans de Puçol

El passat mes de juny es va presentar la primera guia turística de l'església dels Sants Joans de Puçol. Aquesta guia convida a visitar l'església per dins mitjançant visites guiades.

Si t'abelleix conèixer-la de primera mà, les visites es fan dimecres pel matí d'11 a 13h i els divendres de vesprada de 16 a 18h. Pots concertar la visita cridant a un d'aquests telèfons: 961465718 o 619141388.


L'església i el palau arquebisbal
L'església dels Sants Joans és el monument més representatiu de Puçol actualment. Formava part d'un conjunt monumental més ampli conformat per un palau arquebisbal i un jardí botànic. Hui en dia aquests no es conserven, però són fonamentals per entendre la història de l'església.



Puçol fou un senyoriu episcopal on els bisbes i arquebisbes tenien un palau per passar xicotetes temporades de descans. Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València, fou qui va erigir l'església dels Sants Joans, just al costat d'aquest palau. I com a València, va construir un voladís, és a dir, un passadís elevat que unia el palau i l'església i així no haver de baixar al carrer per a anar a missa.


 La construcció de l'església comença el 1587, i un any més tard, el 29 d'abril de 1588, Sant Joan de Ribera beneeix la primera pedra.
Els mestres pedrapiquers foren Antonio de Xado i Pedro de Xado, naturals d'Argoños (Cantàbria). També treballaren en la construcció del temple Juan de Fresnedo, Pedro de Fresnedo, Pedro del Solar i Pedro de Ris, tots  ells naturals de Cantàbria.
Les obres de l'església eren revisades cada sis anys per Guillem del Rey i Joan Cambra, importants mestres d'obres que treballaven al Patriarca i al Monestir de Sant Miquel dels Reis, respectivament.
L'església dels Sants Joans fou un referent arquitectònic en aquell moment. Tant es així, que van sol·licitar els seus mestres per erigir el Monestir del Puig.
Després de vint anys de construcció, Tomás de Espinosa, bisbe auxiliar de València consagrà el temple el 28 d'octubre de 1607, i Sant Joan de Ribera traslladà el Santíssim Sagrament de l'antiga església a la nova, i celebrà la primera missa.

Façana
La façana principal és d'un alt valor artístic. Va ser dissenyada entre el 1588 i el 1589 per Juan de Ambuesa, natural de París, el qual gaudia de gran fama a València pel seu saber de l'arquitectura. Aquest també treballava al Monestir de Sant Miquel dels Reis i al Patriarca.
Malgrat tot, Ambuesa va morir abans de poder-la dur  a terme així que finalment, seguint les seues pautes, Antonio de Xado i Pedro del Solar la van llaurar el 1593.
El retaule de pedra és d'estil clàssic amb detalls manieristes. Està coronat per un escut prelacial, símbol de la jurisdicció que sobre Puçol i l'església dels Sants Joans ostentaren els arquebisbes de València. Les imatges de les fornícules són recents, es van col·locar i beneir el 1975 i representen la Verge al Peu de la Creu, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, patrons de l'església.


De l'exterior també cal destacar el campanar, construït amb carreus de pedra i coronat per un templet amb contraforts de rajola.

Interior
El temple és d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Totes les capelles són de mig punt exceptuant-ne les dos primeres, que són ogivals. La nau queda dividida en cinc trams per arcs faixons lleugerament apuntats. La volta de la capçalera és de traceria amb nervadures d'estil neogòtic. De tot el conjunt destaca la puresa de línies, la grandiositat i la lluminositat habituals del Renaixement. La decoració de les pilastres simulant marbre i el revestiment d'estucs pertany a l'últim terç del segle XIX.


A les dos capelles més pròximes a l'altar s'observen dos tribunes, una sobre la porta lateral que recorda la unió que hi hagué entre l'església i el palau arquebisbal, i l'altra davant d'aquesta on hi hagué un orgue.
L'altar major és d'estil barroc i està presidit pels Sants Joans integrats entre columnes salomòniques. Però sense dubte, el que més destaca de l'altar és el baldaquí i la mesa de marbre que representa els quatre evangelistes: Sant Mateu, Sant Joan, Sant Marc i Sant Lluc sustentant el llibre dels set segells. Aquest altar va ser consagrat el 8 de setembre de 1944.



A la sagristia es conserva una de les peces més importants del temple: una polsera d'un antic retaule gòtic, segurament de la primitiva església, que representa el Pare Etern i a l'Esperit Sant.


Capella de la Comunió
La capella de la Comunió es troba adossada a l'església, paral·lela a la seua nau i amb dos entrades, una exterior i l'altra a l'interior del temple. Es va construir entre el 1740 i el 1747 a càrrec del rector Tomás Aparisi. Més tard, al segle XIX, el rector Joaquín Alemany decideix allargar-la, sent beneïda el 1827. Com a conseqüència d'aquesta ampliació la cúpula queda desplaçada del centre i s'observen diferents tipus de sòcols.


Es conserven dos pintures anònimes del segle XVII que representen a Jesucrist instituint el sagrament de l'Eucaristia i la degollació de Sant Joan Baptista.
Però l'obra més important és el retaule tallat per Manuel Vergara el 1748, un dels membres de la gran saga dels Vergara. Actualment és l'únic retaule que es conserva del mestre fuster.


Aquest retaule albergava una imatge de la Immaculada Concepció, destruïda durant la guerra. A partir d'aquest moment passà a acollir el tresor del temple: el quadre de la Mare de Déu al Peu de la Creu, patrona de Puçol, que anteriorment es trobava a la segona capella de la dreta.
Aquest quadre va ser trobat pel venerable Pere Muñoz a la muntanyeta del Cabeçol del Puig el 1570. Una important troballa que va propiciar entre altres, la construcció del nou temple dels Sants Joans, una església més gran i digna per albergar aquest tresor.

Cripta
L'entrada a la cripta es troba als peus de l'església. S'accedeix a ella per una xicoteta escala de 14 escalons de pedra. Té una forma rectangular i mesura 7,20 metres de llargària per 4,30 m d'amplària i 3 m d'amplària d'altura. El pis és de taulells i el sostre de volta de canó de pedra. Al fons es distingeix un retaule ceràmic de Crist a la creu.
Actualment la cripta està reblida de terra perquè va servir d'amagatall durant la Guerra Civil. Des de dins s'excavaren dos túnels, un cap a la plaça de Sant Joan de Ribera on estaria el palau arquebisbal i l'altre cap al carrer de Sant Joan. El primer té 40 metres de llarg i el segon 20 metres, aproximadament. En l'actualitat els túnels no porten a cap lloc.
Pots vore fotografies de la cripta a la pagina de facebook de l'Ajuntament de Puçol: ÉsPuçol



domingo, 16 de agosto de 2015

Castell d'Ambra

També conegut com el castell de Pego, ja que es troba al terme d'aquesta localitat alacantina. Ocupa la part superior de la penya d'Ambra (264m), a la Serra de Migdia.


Aquest castell d'estil islàmic s'alça sobre una cresta rocosa, i s'adapta a les irregularitats del terreny creant diversos nivells. La seua planta és allargada, i a primera vista destaca per la imponent muralla defensiva amb quatre torres rectangulars que sobreïxen d'aquesta



S'han documentat una vintena de vivendes a l'interior de dimensions molt reduïdes. El castell es va construir com a refugi dels habitants que vivien a les alqueries properes, no hi habitaven dins. Es conserva també l'aljub, realitzat en tapia. Aquest servia per replegar l'aigua de les pluges.

Plànol del castell.

L'accés al recinte es troba a la part Sud-est, es tracta de dues portes longitudinals entre les quals es troba un cos de guàrdia. On hi ha un banc a cada costat per descansar i fer la guaita durant la nit. En un d'ells s'aprecien uns orificis del que degué ser un joc medieval. 

L'entrada, el cos de guàrdia i al fons l'ermita.

Joc medieval gravat a la pedra d'un dels bancs del cos de guàrdia.

Va tindre una curta durada de vida. Es va construir a principis del segle XIII amb la intenció de protegir els habitants que vivien a les alqueries de la zona, davant la imminent conquesta feudal. Era un lloc de defensa i refugi temporal. Aquest tipus de castell es coneix com hisn o hüsun en plural.

Les excavacions arqueològiques han determinat que va tindre dos fases d'ocupació, una islàmica i altra feudal entre el 1220/30 i el 1280/90. El castell no va participar activament en la conquesta, però després de ella es va transformar i acabà abandonant-se. Va anar perdent importància sobretot a partir del 1280, quan es començà a crear la vila de Pego.

De la segona fase destaca la construcció d'una xicoteta ermita amb absis semicircular, pràcticament al costat del cos de guàrdia.

Des de dalt les vistes són espectaculars i la dificultat per pujar és mínima, per lo que vos anime a anar si teniu ocasió.  




sábado, 15 de agosto de 2015

La Pobla medieval d'Ifach

A la vora del penyal d'Ifac de Calp es troben les restes del que va ser la pobla d'Ifach. Una pobla medieval que va tindre tant sols una vida de 61 anys.

 Sector oest.

Sector oest. Enderrocament de l'edifici de guàrdia.

El 1282 el rei d'Aragó Pedro III ordenà als habitants de Calp que construïren una vila en Ifach, a les faldes del penyal. Una orde que no es va dur a terme aquest any.

Va ser al 1297 quan Roger de Llùria, almirall de la Corona d'Aragó qui seguint les directrius de Jaume II, fill de Pedro III ho va dur a terme.

Aquesta pobla de nova fundació contava amb un recinte emmurallat de més de 800m lineals de muralla. En la que es té constància de l'existència de almenys onze torres, nou en la muralla nord i dos en el sector oest. La que millor es conserva és la torre del campanar, d'uns deu metres d'alçada. 

Reconstrucció virtual del recinte de la pobla d'Ifach.

L'església, coneguda com Nostra Senyora dels Àngels, és un dels edificis més importants de la pobla. Va ser construïda en la primera meitat del segle XIV per Margarita de Llùria (filla de Roger) qui va seguir amb la construcció de la pobla a la mort de son pare el 1305.

Era d'una sola nau amb un absis semicircular i dos capelles laterals a la dreta. Es creu que la nau estaria coberta per arcs torals ogivals amb un entramat de fusta, mentre que el absis i les capelles estarien cobertes amb voltes de creueria. 

Església Nostra Senyora dels Àngels.

Als peus de l'església es troba altra part important per a la investigació de la pobla, la necròpolis. L'estudi de les diverses inhumacions ens revelen com eren els habitants d'Ifach i que malalties podien patir. I pels resultats, la vida allí no degué ser fàcil. 

Necròpolis.

El campanar, l'entrada a l'església i la necròpolis.

La pobla va tindre una curta durada, com he dit abans, tant sols 61 anys. El motiu va ser per un bombardeig a mans d'una flota castellana-genovesa l'estiu del 1359, dins dels conflicte que existia entre Castella i Aragó al segle XIV.

La impressionant flota que va atacar Ifach contava amb 41 galeres, 3 galiotes, 4 leños, 80 naos i una 1 carraca veneciana. Una flota de 129 vaixells que va descarregar sobre la xicoteta pobla de Ifach una massiva de projectils que van fer inevitable la seua destrucció. A més es pensa que l'atac no va ser tant sols per mar sinó també terrestre.

No obstant, després d'aquest atac va seguir la vida en Ifach uns anys. El comte de Dènia va fer algunes reformes però l'esforç va ser inútil, així ho demostra la documentació del 1362. Ja el 1369 no es cobraven rentes. Ifach estava en ruïnes i despoblat.

Més tard es van fer diversos intents per repoblar-la, per ser un punt estratègic des d'on controlar la costa, però així i tot, els intents no van forjar. 

video
Vídeo de la història d'Ifach i reconstrucció virtual.

La pobla d'Ifach és important perquè és de les poques pobles medievals de nova fundació en les quals no s'ha construït sobre ella, com passa en la majoria de ciutats actuals, que es troben sobre assentaments anteriors. Aquesta es conserva tal i com va desaparèixer, encara que sols s'ha pogut excavar una xicoteta part del que fou.

El MARQ (Museu Arqueològic d'Alacant) s'encarrega d'estudiar e investigar el jaciment des del 2005. Aquest any és la XI campanya d'excavacions i ja comencen a posar-se en marxa els treballs de consolidació per a la seua posada en valor i major difusió. 


Vídeos dels treballs de la XI campanya d'excavacions, juliol 2015: 



El 22 d'agost a les 9h pots conèixer la pobla d'Ifach de primera ma. Ja que el director de l'excavació José Luis Menéndez Fueyo, farà una visita guiada per tot el recinte. Una visita privilegiada que no defraudarà.


Bibliografia:

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; CASTELLÓ DE LEÓN, ALICIA; FERRER CARRIÓN, ROBERTO y PINA MIRA, JOAQUIN (2008) Proyecto Ifac: La villa medieval de Ifac 725 años después. Museo Arqueológico de Alicante.

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; CASTELLÓ DE LEÓN, ALICIA; FERRER CARRIÓN, ROBERTO y PINA MIRA, JOAQUIN (2007) Ifac sacrificada. Algunas notas acerca de la destrucción de la villa de Ifac en el año 1359. Museo Arqueológico de Alicante.

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS (2010) Turres et fortalicium: La pobla medieval de Ifach, un proyecto arqueológico para el futuro. Museo Arqueológico de Alicante.

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; PINA MIRA, JOAQUIN; TORRECILLAS SEGURA, JOSÉ MANUEL y FERRER CARRIÓN, ROBERTO (2013) La pobla medieval de Ifach (Calpe, Alicante): Ciudad y poder feudal a la luz de los descubrimientos arqueológicos (2005-2012). MARQ. Arqueología y museos, 06.