jueves, 15 de noviembre de 2012

Refugis i trinxeres de El Puig

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser el primer conflicte bèl·lic del segle XX que va utilitzar el bombardeig aeri sistemàtic per atacar poblacions.  Aquest fet va implantar el pànic i va suposar un gran impacte psicològic per a la societat, fet que encara hui recorden els nostres avis.
Amb l’objectiu de protegir-se dels atacs, en moltes ciutats lleials a la República, les institucions van finançar la construcció de refugis antiaeris, tant públics com privats. La majoria subterranis.
Sens dubte aquest patrimoni arqueòlogic com: refugis, búnkers, túnels, nius de metralladores... es un patrimoni incòmode de veure, que està associat a un episodi històric amarg per a la societat.  
Però no podem obviar que conformen part d’un llegat patrimonial que cal preservar i socialitzar com part de la memòria històrica de la societat espanyola del segle XX.
Es per això que moltes ciutats estan apostant per la rehabilitació, musealització... d’aquests espais. Com es el cas de El Puig, que actualment conta amb una ruta guiada per els refugis i trinxeres de la muntanya La Patà.
El Puig formà part d’una línea coneguda com El Puig-Los Carasoles (o Inmediata) Era la línea més pròxima a Valencia, es va decidir construir al 1938, quan les tropes franquistes avançaven cap a València. Aquesta línea va des del Puig fins a Riba-roja del Túria, té 26 km. de llargària i té forma d’arc.




Per a fer aquesta ruta cal posar-se amb contacte amb el tourist info de El Puig:
Telf: 961959029 / E-mail: elpuig@touristinfo.net
          Ells et faciliten el casc i la llanterna.


Altra ruta de la Guerra Civil que s’ha posat en valor recentment es la ruta de Refugis antiaeris de La Pobla del Duc.

lunes, 30 de julio de 2012

Domus dels Peixos i Portici Via

Demà s’inauguren a Sagunt  dos espais arqueològics la Domus dels Peixos i La Via del Pòrtic o Portici Via. Aquests dos espais ajudaran a entendre millor la història de Sagunt i el seu passat romà  com també completar l’oferta turística de la ciutat.

La domus dels peixos
Es una vivenda romana del segle II conservada pràcticament en la seua totalitat. Segueix la tipologia de domus amb atri pompeiana, en la que totes les estances de la domus es distribueixen al voltant d’un pati interior amb un implivium o balsa, que emmagatzema l’aigua de la pluja.
Rep el nom de domus dels peixos per la decoració mural que s’ha trobat a l’impluvium, en el que es representen temes marins, encara que un poc deteriorats...

Portici Via
En aquest espai es pot observar l’evolució de la ciutat de Saguntum. Ja que s’han documentat en un mateix espai restes de diferents èpoques, degut a un important  creixement de la ciutat.
Destaca per damunt del tot el jacminet una via funerària romana, aquesta servia d’accés a la ciutat del segle I. Posteriorment, pel creixement de Saguntum va formar part de la ciutat, convertint-se en una via urbana de gran importància, com demostra el seu pòrtic als dos costats i la cloaca central (Segle II).
També es poden contemplar varies domus romanes i un recinte religiós.
En època tardorromana la via deixa de tenir importància, ja que la cloaca es utilitzada com a lloc d’enterraments i les domus ocupen part de la via i del pòrtic. Finalment perd el seu caràcter monumental i es abandonada.

Fotografies: Encar Sebastià

jueves, 5 de julio de 2012

Jardí de Vivers. Escultura decapitada.


Hui al Levante he llegit una noticia en la que deia que “Cultura estudia retirar estatuas de los parques tras una nueva ola de ataques”, article que m’ha disgustat prou, mai arribaré a entendre com hi ha gent que es diverteix destruint el patrimoni, i es que a València no hi ha conscienciació ninguna.
No m’agradaria passejar un dia pel jardí de Vivers o altre jardí i que no hi haguera ni una escultura, no es pot arribar a eixa conclusió.
Quin es el càstig per aquests actes vandàlics? Tal volta hi hauria que plantejar-se que tipus de sancions tenim i millorar-los abans de prendre una decisió tant dràstica.

Dona asseguda. Jardí de Vivers, València. Foto: Encar Sebastià, 2010.

Aquesta escultura del Jardí de Vivers, ha sigut decapitada aquest cap de setmana amb motiu de la celebració de la Eurocopa, lamentable.

viernes, 25 de mayo de 2012

La cartoixa d’Ara Christi

Hui vull parlar-vos de la Cartoixa del Puig, construïda entre els segles XVI-XVII i declarada bé d’Interès Cultural (BIC) el 1996. Actualment es de propietat privada. Aparentment llueix un aspecte impecable, ja que en ella s’organitzen events, banquets... però no es or tot el que rellueix, sols hi ha que veure l’estat de les estances que actualment no tenen cap funció amb els events que s’organitzen...  per no parlar de les polèmiques restauracions que ha sofrit, ja denunciades en el seu moment.
Abans de mostrar-vos les fotografies, contaré un poc els inicis d’aquesta cartoixa:
En 1582, Elena Roig, viuda d’un cavaller de València Gaspar Artés , va redactar el seu testament. En el que donava a la cartoixa de Valldecrist (Altura) una alqueria situada prop del Puig, amb totes les terres, un molí de farina i les pertenences que allí tinguera.  Però amb les algunes condicions com:
-          Que els monjos d’Altura pagaren els censals i càrrecs d’aquesta.
-          Que no la vengueren.
-          Que es celebraren tres misses a la setmana a més de les misses dels dies de Nostra Senyora del Cor de Jesús i de la Santíssima Trinitat, totes cantades per a sufragi de la seua família. 
-          ...
-          I en el cas que la cartoixa d’Altura no acceptara les condicions, ho donava tot a l’Hospital General, i si aquest tampoc estava d’acord al convent de Sant Domènec de València.
Retrat d’Elena Roig.

Restes de l’alqueria que Elena Roig va donar a Valldecrist.
En l’any 1584, va modificar aquesta clàusula, en la que va dir que seria donada a la orde dels cartoixans, per a que fundaren allí un nou monestir i que a més s’anomenaria Nostra Senyora d’Ara Christi.
El 1585 Elena Roig  va morir. Però les obres de construcció van tardar uns anys en començar, ja que Elena va donar les terres però no diners.
El carmelità fra Gaspar de Sanmartí, va ser qui va traçar l’edifici i es va inspirar en la cartoixa de Saragossa, Aula Dei. Les obres no van concloure fins al l’últim terç del segle XVII.
L’església major
Actualment s’anomena saló dels espills, i ha sigut la protagonista de moltes critiques per la seua restauració, si es pot dir restauració... ja que s’ha utilitzat pintura plàstica blanca per a cobrir els murs, no respectant la pintura original i ocultant les pilastres i detalls arquitectònic. A més de perforar les parets per a colgar els espills, lampares...
La cúpula, va ser una de les primeres en construir-se a Espanya després de la del Escorial, consta que l’any 1631 ja estava acabada. Queda sustentada per petxines esculpides amb els evangelistes, a continuació es troba el tambor amb finestres i remata la cúpula una llanterna. Està decorada amb uns dels millors esgrafiats policroms de l’època a les terres valencianes.
Te sis capelles laterals, separades de la nau central, com es habitual en les esglésies d’aquesta ordre. Les capelles estan unides entre si i presenten representacions al·lusives a la Passió. Aquestes actualment estan ocultes per cortines, normal si tenim en compte l’estat en que es troben...
Claustre major
Aquest claustre va ser utilitzat pels monjos com a cementeri des del 1640.  S’han perdut dos corredors però encara es pot veure tota la seua totalitat, de dimensions considerables. Al seu voltant s’organitzaven les cel·les dels monjos, en total hi havia 24, actualment se’n conserven moltes  menys. El claustre hui en dia està en desús, anteriorment va ser camp de cultius.
Les cel·les
Es van construir a partir del 1633, i es van inspirar en les de la cartoixa de Valldecrist. Els monjos passaven la major part del seu temps a les cel·les, es per això que son estances grans i disposen de dos pisos i un jardí amb pou i terra per a cultivar. S’accedeix a elles pel claustre major. Actualment tres d’elles son estances d’hotel per als clients dels banquets i les altres estan abandonades o son magatzems  de trastos. (Les fotografies son de la cel·la visitable i l’ultima es del jardí d’una de les cel·les-hotel)
La cel·la del prior
A esta cel·la s’accedia tant pel claustre com pel carrer, es de dimensions considerables. Aquesta va ser la primera cel·la que es va construir. Actualment es, junt a altres 3 cel·les, un hotel .
Claustre de Llevant
Tant aquest claustre com el major com en de ponent segueixen la distribució serliana, es a dir, combina les arcades entre dintells.
Claustre de Ponent
Es exactament igual que el claustre de llevant. Al seu voltant es troben algunes de les dependencies més importants com el refectori, l’aula capitular, la capella de Santa Anna... entre altres. Actualment aquest claustre s’utilitza com a saló per a banquets i està cobert.
L’aula capitular
L’aula capitular era el lloc on es reunien els monjos amb l’abat per a fer el capítol, una assemblea periòdica per a debatre assumptes de la cartoixa i de la ciutat. Estança rectangular, presentava un sòcol de taulells hui desaparegut, actualment es una sala d’escombres de taulells tirats, trencats, desordenats...  

El refectori
Lloc on menjaven els monjos. Està decorada amb esgrafiats bícroms i volta de sis trams amb llunets. Com en tots els refectoris, apareix l’escena del Sant Sopar de Crist, pintat al temple. La pintura sol estar coberta per un llenç, ja que la cartoixa hagué de ser dessacralitzada per a poder complir les funcions que hui dia te, i en ocasions no es poden mostrar  les representacions religioses, a l’església també hi ha pintures ocultes.
Capella dels difunts
Capella molt menuda i ricament decorada amb esgrafiats mal conservats . Era el lloc on preparaven al difunt abans de ser soterrat al claustre major. Sols hi ha que veure les fotografies per a veure el seu estat actual...
Capella de Santa Anna
Espai rectangular amb una cúpula sustentada per petxines. Destaca d’aquesta estança la decoració esgrafiada que ompli tota la sala. La iconografia està relacionada amb els Pares de l’església, la Inmaculada Concepció, Sant Pere...àngels, xiquets, figures antropomorfes i fauna. L’altar està dedicat a la Mare de Déu. Actualment es troba en molt males condicions, els socals de ceràmica també han desaparegut i els esgrafies estan caient de les parets...

Fotografies: Encar Sebastià

Algunes de les denuncies en premsa:
 

martes, 22 de mayo de 2012

Ermites de Sagunt

Hui ha sigut la certificació d’obra de les 8 ermites rehabilitades i restaurades a Sagunt. Les ermites tornen a mostrar el seu aspecte original gracies al Pla d’Ermites que ha possibilitat fer les cates arqueològiques pertinents per a poder conèixer el vertader estat i el color que lluïen als segles XVIII-XIX, i lluny de ser el blanc el color predominant com sempre s’havia pensat, es l’ocre el color protagonista.
Aquestes intervencions han permès documentar l’aspecte original de les ermites, conèixer  les pintures originals que han estat ocultes baix grosses capes de cal durant anys, rehabilitar les cobertes i les parts més afectades de cadascuna...
Les ermites actualment:
Ermita de Sant Miquel


Ermita del Bon Succés

Ermita dels Dolors

Ermita de la Magdalena

Ermita de la Sang

Ermita de Sant Roc

Les altres dos ermites que completen el conjunt son l’ermita del Calvari
 i l’ermita de Sant Cristòfol.
 ______________
Fotografies: Encar Sebastià
 

jueves, 19 de abril de 2012

1900 El origen del arte publicitario

Recomane anar a vore l’exposició “1900 El origen del arte publicitario” que es pot vore al Centre Cultural Bancaixa de València des de el 13 de març fins al 26 d’agost.
L’exposició està formada per un centenar d’obres procedents de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es tracta de cartells publicitaris enquadrats des de la dècada del 1890 fins a principies del segle XX.
El cartell publicitari estava destinat a comunicar missatges publicitaris de productes de consum, però poc a poc, aquests cartells es van anar convertint en vertaderes obres d’art pel seu nivell creatiu i estilístic. La majoria dels cartells que podem  vore pertanyen al moviment art nouveau.
L’exposició ens permet contemplar obres de diferents autors, europeus i nord-americans, com per exemple: Chéret Mucha, Toulouse-Lautrec, Steinlen, Casas y Rusiñol, entre altres.
Un dels meus preferits:
Tournée du Chat Noir, 1896. Théophile Alexandre Steinlen

sábado, 7 de abril de 2012

La muralla islàmica de València

La muralla islàmica de València es va començar a construir  al segle XI, la ciutat rebia el nom de Balansiya. Amb la caiguda del Califat de Còrdova a principis del segle XI, Balansiya es va convertir en la capital de un regne de taifa.  Es per això que va necessitar d’una construcció defensiva com la muralla.  A més de la muralla també disposava de fosa i barbacana.
Hui en dia queden xicotetes restes del que va ser aquesta muralla defensiva, i la majoria es conserven als interiors de les cases. Ja que amb la construcció de la muralla cristina, es va aprofitar la muralla islàmica per a mur de les vivendes.  
Forn i pastisseria Montaner. C/ dels roters. Foto: Encar Sebastià

Torre. En una finca del C/ Palomino. Foto: Encar Sebastià
Llenç de la muralla en la Plaça de l’àngel. Foto: Encar Sebastià
Llenç de la muralla en C/ Salinas. Foto: Encar Sebastià
Tenia torreons semicirculars, es conserven alguns al barri del Carme. Alguns al interior de les cases i altres aprofitats com a vivendes. De no haver sigut així, segurament  no es conservarien.
Torre l’àngel. Foto: Encar Sebastià
Torre C/ Mare Vella. Foto: Encar Sebastià
Tenia set portes: Bab al-Qantara, Bab al-Hanax, Bab al-Qaysariya, Bab Baytala, Bab al-Xaria, Bab Ibn-Sakhar i Bab al-Warraq.
El Portal de la Valldigna no es d’època islàmica, es del segle XV, es va obrir en la pròpia muralla islàmica per a separar la ciutat cristiana de la moreria.
Portal de la Valldigna. Foto: Encar Sebastià
També es poden veure més restes de la muralla a: La Nau de la Universitat de València, al Col·legi del Rector Peset, al C/Cavallers, 36 i la Galeria del Tossal entre altres.
Mapa del traçat de la muralla:

L’estat actual de la muralla deixa molt que desitjar, pareix ser que encara no son conscients del valor patrimonial e històric que té, el desconeixement que hi ha de l’existència de la muralla es molt gran, ja que no apareix en cap fullet informatiu de la ciutat, ni hi ha panells in situ que t’expliquen que estàs davant d’unes restes de la muralla islàmica. Per no parlar del Plan RIVA de la muralla musulmana...