El Puntal dels Llops. Olocau.

El puntal dels Llops es un poblat fortificat d’uns 600 m quadrats d’època ibèrica, va estar ocupat des de el segle V fins al segle II  aC. Aquesta fortalesa formava part de la defensa i vigilància del territori edetà.

Destaca per tant, la seua muralla que envolta el recinte i la torre quadrada, situada en un lloc estratègic, des de on es pot controlar el Camp de Túria i el barranc del Carraixet.

El poblat té 17 dependencies distribuïdes a cada banda d’un únic carrer central. Algunes de les habitacions eren utilitzades com a vivendes i altres com a magatzems. Totes son d’una única estança, algunes tindrien un segon pis, com així demostra l’existència d’escales en algunes d’elles. Junt a la torre es troba l’única entrada al poblat.

El jaciment està completament excavat i consolidat, les peces que es van trobar es poden veure al Museu de Prehistòria de Valencia.

S’accedeix al jaciment a peu. Es pot aparcar al cementeri d’Olocau i pujar a peu per una senda que es troba a l’esquerra de l’entrada del cementeri (no n’hi ha cap indicació per arribar). 

Torre de Benavites

També coneguda com la Torre de la Señoría o Casa del Marqués de Bélgida.

Aquesta torre està datada entre el segle XV i el XVI, ha tingut diferents usos al llarg de la seua història: defensiva, residencial, refugi i comunicativa. Està situada al centre de la població i es troba a meitat camí entre dos poblacions fortificades, Almenara al Nord i Sagunt al Sud.

Té una alçada de 22,20 metres, un perímetre de 36 metres a la base i un fos de 4,5 metres. Consta d’un soterrani amb un pou de vora 40 metres de profunditat, planta baixa i quatre pisos, tots comunicats amb una escala de caragol.

A la seua façana es poden observar dos làpides, una hebrea i altra romana, que han sigut reutilitzades per a la construcció de la torre. La làpida hebrea es única en tot el Llevant i es creu que prové del cementeri jueu de Morvedre del segle XIII.

La làpida romana es troba just al costat esquerre de la porta d’entrada i la seua traducció (segons Miguel Vera A. “La Torre de Benavites” Arse Nº 14), es la següent:

“Sergio Ursio y Baebia Marcia hicieron este sepulcro consagrado a los Dioses Manes, para sí y para su hijo piadosísimo que falleció a los dieciocho años de edad.”

A l’interior son nombrosos els graffítis de vaixells i inscripcions en àrab.

Aquesta torre es va declarar BIC l’any 1981. Actualment pertany a l’Ajuntament de Benavites i per a visitar-la s’ha de contactar amb l’ajuntament.