sábado, 17 de diciembre de 2011

Patrimoni immaterial

La UNESCO defineix el Patrimoni Immaterial com “el conjunt de creacions basades en la tradició d’una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que reconegudament responen a les expectatives d’una comunitat en la mida en que reflecteixen la seua identitat cultural i social”.
Al ser un patrimoni intangible es difícil la seua definició, aquest patrimoni afecta als costums, al folklore, a l’antiguitat de les tradicions, a les formes de ser, a la llengua, a les expressions orals, a les arts de l’espectacle, a les tècniques artesanals, a la elaboració de productes... a un conjunt de diverses manifestacions però amb punts en comú.
El patrimoni immaterial, per a ser-ho ha tingut que ser passat de generacions en generacions, ha de mantenir-se viu i ha de tindre arrels en l’espai i temps. Ha d’estar viu i no ha de mostrar un aspecte falsificat. Amés a de ser respectuós amb els drets humans, amb la natura i amb els animals. Com també ha de ser capaç de demostrar la creativitat humana, explicació i adaptació.
El patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana declarat per la UNESCO es:
-          El misteri d’Elx


-          El tribunal de les aigües de València (El tribunal de regants del Mediterrani espanyol: El consell d’homes bons de l’horta de Murcia i el tribunal de les aigües de l’horta de València)


-          La dieta mediterrània.

-          La festa de la Mare de Deu de la salut d’Algemesí. (La Muixeranga).

També es patrimoni immaterial: la Patum de Berga, la falconeria (cetreria), el xiule gomer, el cant de la Sibila, els castells (torres humanes), el flamenc i la revitalització del saber tradicional de la cal artesanal en Morón de la Frontera.

______

martes, 6 de diciembre de 2011

Palau de Ripalda

Palau de Ripalda Ca. 1920. Arxiu Levante-EMV
Va ser  construït per l’arquitecte Joaquín María Arnau Miramón entre 1889 y 1891.  El palau va pertànyer a Josefa Paulín de la Peña, contesa de Ripalda, que es va encapritxar en fer-se un palau en un dels horts que tenia entre els jardins del Real i l’Alameda. Aquest palau concebut com a chateau francès degué ser una novetat per a l’època,  no tenia precedents a la nostra ciutat.
Es va enderrocar en 1967, per plans urbanístics, es volien aconseguir recursos per a la construcció de la nova Fira de Mostres en Benimamet, aquesta fira era prioritària. També els hereus de la contesa van instar a l’ajuntament a enderrocar-lo, ja que estava mig en runes i el seu manteniment era elevat, per incloure-ho dins de la requalificació del recinte de l’antiga Fira de Mostres, en el Pla del Real.
En el seu lloc es va pensar fer un hotel de luxe de la companyia Melià, que tindria una estètica revolucionaria, agafant models de Florida. Però finalment no es va dur a terme el projecte. I actualment, en el seu lloc es troba un edifici conegut com La Pagoda.
La Pagoda. Foto: Encar Sebastià
Els hereus de la contesa, no se’n van anar després de l’enderrocament, van permutar el sol per vivendes i bona part de la família encara viuen allí, en la Pagoda a vivendes de luxe. 

Articles:
Levante-EMV “El lucrativo derribo del palacio de Ripalda” 12 de setembre, 2010
Las provincias “La silenciosa muerte del palacio de Ripalda” 27 abril, 2008