miércoles, 25 de marzo de 2015

Conjunt històric d'Alpuente

Alpuente és un municipi de l'interior de la província de València que es troba en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castell. El seu terme engloba quinze aldees: Baldovar, Campo Abajo, Campo Arriba, Corcolilla, El Chopo, El Collado, El Hontanar, La Almeza, La Canaleja, La Cañada Seca, La Carrasca, La Cuervarruz, La Torre, Obispo Hernández o Las Eras i Vizcota.

Però sols em vaig a centrar en Alpuente. Espere tornar prompte per visitar-lo amb més tranquil·litat i temps ja que em van faltar moltes coses per veure.

Vista del poble i els horts medievals des del castell.

La vila té un passat mil·lenari, ja que ha estat poblada en diverses èpoques: a l'Edat del Bronze, amb els Ibers, els Romans... Va formar part de Al-Ándalus, on va agafar  més rellevància. El 1089 la va prendre el Cid i el 1236 un cavaller de Jaume I. Va ser vila real amb vot a les corts... En fi, un llarg recorregut històric per on han passat diverses cultures, i aquest fet segueix present al seu patrimoni. Simplement passejant pels seus carrers podem veure les diferents petjades que ens ha deixat el passat en aquesta vila.

Actualment està declarada monument historicoartístic, i no és per a menys. Fem un xicotet recorregut pels seus monuments més destacats:

El castell es troba dalt d'una gran mola de pedra des de la que es pot veure una espectacular panoràmica de la zona. El castell va jugar un paper important al segle XIX durant les guerres carlistes, fet que el va deixar completament en ruïnes. Actualment queden restes d'aljubs, cisternes, pous, habitacions...



L'ajuntament est troba en una antiga aljama, era l'entrada principal al recinte emmurallat.


Es conserven diversos llenços de muralla i algunes torres. Originalment en tenia catorze.



L'aqüeducte medieval conegut com els Arcs data dels segles XIV i XV.  Té tretze arcades ogivals amb un estat de conservació molt bo. Servia per abastir a la població i per regar els seus horts escalonats.


 L'església arxiprestal de Nostra Senyora de la Pietat és un temple d'una sola nau construïda entre els segles XIII i XV. Destaca el seu campanar octogonal i l'aspecte exterior de fortalesa.



 Passejant pels seus carrers podem observar diverses cases senyorials amb boniques portades i escuts nobiliaris.



El Museu Etnològic es troba en un antic forn datat en el segle XIV que es va mantindre en ús fins el segle XX. Alberga objectes tradicionals de la vida i els treballs locals.


La seua horta es igual d'important que qualsevol dels seus monuments, ja que encara conserva l'estructura medieval i segueixen tenint el mateix ús.

El Museu Paleontològic és un dels més coneguts de la zona i més visitats, pocs museus hi ha a la Comunitat Valenciana paregut a d'aquest. En ell s'exposen fòssils de dinosaures trobats al terme municipal, destaca entre ells un esquelet quasi complet del dinosaure herbívor de la família sauròpodes.

A més es pot visitar un jaciment de petjades de dinosaures.

En contra he de dir que no les vaig trobar... manca una bona senyalització de la zona. A més vaig anar un dia festiu i els museus i el punt d'informació estaven tancats i no em vaig poder informar de la seua localització ni visitar els museus clar.

I a favor, que la riquesa patrimonial present a cada carrer va esmenar en part la desil·lusió anterior. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario