Convent de Sant Francesc, Morella.

El convent de Sant Francesc de Morella es va fundar el 1272 per un orde mendicant. Aquests ordes depenien de la caritat ja que seguien un vot de pobresa.

El pas del temps i diversos infortunis han deteriorat prou l'estat del convent. Però així i tot, ens han arribat suficients elements per traslladar-nos a l'època i a més, gaudir de la seua bellesa.

Atri d'entrada al convent.

El claustre està datat a finals del segle XIII, és la part més antiga. Pot ser per això, és la part que més a patit al llarg del temps. Destaca pels seus arcs trilobulats i per tindre una planta irregular. Actualment no es conserva la coberta, ja que aquesta era de fusta. 

L'església, construïda al segle XIV és la part que millor es conserva. És d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts.

Per honrar la pobresa d'aquest orde es renunciava a les cobertes de pedra, exceptuant-ne en la capçalera. Per això la nau es composava d'arcs diafragma i coberta de fusta. Aquesta es va destruir i actualment  n'hi ha una reconstrucció moderna, feta amb bigues de formigó armat i rajoles.

La capçalera es conserva tal qual, ja que es va construir tota de pedra. Té una volta de creueria estrellada amb una gran clau central. A l'estar pegada a la roca de la muntanya, els arcs inferiors són cecs, mentre que es superiors no. En l'època, aquestes tindrien vidrieres de colors, no tindria aquest aspecte tant auster.  

A la Sala de Profundis es conserva una pintura mural del segle XV amb una iconografia macabra. Representa la Dansa de la Mort, la mort ha cridat a diversos personatges per ballar, d'aquesta manera els recorda que tot en la vida terrenal acabarà i que han d'estar preparats per a la mort.

Apareixen vint personatges entre ells: el Papa, un bisbe, un rei, una reina, un frare, una monja, un xiquet, un noble, una llauradora... tots agafats de les mans i ballant en cercle al voltant d'un mort que reposa a un taüt.

Aquest tipus de representació era molt habitual a França, no tant a Espanya.

El convent deixà de funcionar al segle XIX. Després d'haver patit diversos infortunis durant la guerra d'Independència i la guerra Carlista, el 1840 desapareix la comunitat.

En l'actualitat és una de les poques obres que queden en peu de l'orde mendicant.