jueves, 28 de febrero de 2013

Església de Sant Jaume, Benicalaf (o Església de Santiago)

El cap de setmana passat vaig assistir a la ruta cultural que va organitzar l’Ajuntament d’Almenara a Benavites. Em va sorprendre l’estat d’una de les esglésies que vam visitar, l’església de San Jaume, últim testimoni d’una població que vas ser abandonada, Benicalaf, i que des de 1856 pertany a la Vila de Benavites. 


Va ser construïda entre el 1609 i el 1612. Es de planta rectangular, d’una sola nau, dividida en tres trams i capçalera. A cada tram hi ha xicotetes capelles, emmarcades amb pilastres. La volta és de mig canó amb llunetes als costats, sustentada per arcs de mig punt. Als peus de l’església es troba el cor en alt.


Xavier Rojo es l’autor de les pintures al fresc i del programa iconogràfic que segueixen el Concili de Trento, s’interpreten com una exaltació de la Contrareforma  i de l’Eucaristia. En elles es poden veure representades: la Trinitat, l’Esperit Sant, La Verge Maria, els apòstols, Crist en Majestat damunt la bola del món i amb una balança a les mans...


L’església ha sigut saquejada i ha tingut diversos usos com magatzem o corral d’animals, es per això que presenta un estat ruïnós. El retaule, com el mobiliari està desaparegut, no es conserva el sòl, els esgrafiats es desprenen de la paret, les pintures al fresc es conserven en molt mal estat, presenten humitats, despreniments...


En 1988 el temple passà a titularitat municipal i des de el 1982 l’expedient de l’església està incoat per a convertir-la en BIC.
De nou altre testimoni del abandó del nostre patrimoni...

1 comentario:

  1. Hay que ver lo que engaña desde fuera y lo preciosa que es por dentro.
    Lastima de su abandono.
    Buen aporte.
    Jose Luis.

    ResponderEliminar