La Bastida de les Alcusses. Moixent

La Bastida de les Alcusses és un poblat iber datat en el segle IV aC. Es troba al terme de Moixent, a un dels cims més allargats de la Serra Grossa.

Formava part de la Contestània ibèrica, territori del sud-est de la península, que avarca la província d'Alacant i part de les províncies de València i d'Albacete.

No es coneix el nom original que tindria en l'època, com tampoc el motiu de l'abandó pels seus propis habitants un segle després de la seua fundació.

La visita comença coneixent mitjançant la reconstrucció d'una vivenda com vivien els ibers, i es que la millor manera de conèixer-ho és endinsar-nos a una de les seues cases. Eren cases d'una sola planta, menudes i amb poca llum, però molt ben distribuïdes, amb el seu corral i habitacions. Els material utilitzats per a la seua construcció eren els del terreny, terra, pedra i fusta. Els sostres es feien amb bigues de fusta i troncs amb una coberta vegetal i damunt una gruixuda capa de terra. La decoració típica era un sòcol de color rogenc.

Desprès de conèixer com vivien, entrem a veure el jaciment. El poblat té una extensió de quatre hectàrees, i està envoltat per una muralla amb quatre entrades amb torres defensives.  L'entrada principal era la del costat Oest.

Porta Oest.

La visita al poblat comença per aquesta porta, que ens du directament al carrer principal o central. Aquest carrer té travesseres que separen el poblat en barris e inclòs tenien places. Al voltant de la muralla hi havia altre carrer, el camí de ronda. 

Carrer central.

Els estudis demostren que hi havia barris d'agricultors, de fonedors... L'agricultura i la ramaderia eren les principals activitats productives.

El poblat no està excavat integrament, encara n'hi ha molta feina per fer, a més de consolidar els murs d'algunes vivendes. 

Maqueta de la vivenda reconstruïda que em vist anteriorment, basada en la casa que hi ha al fons.

Carrer central amb vivendes als dos costats, i a  la dreta una gran plaça. 

Vivenda d'un fonedor. 

Entrada d'una vivenda. 

Camí de Ronda. 

Porta Nord. 

En cada portada hi havia bancs per assentar-se.

Sense dubte els ibers de Moixent tenien unes vistes privilegiades. Que a més d'espectaculars els permetia controlar tot el territori en cas d'amenaça. 

En aquest jaciment es va trobar el famós Guerrer de Moixent, símbol de la localitat i del poder dels cavallers en la societat ibera. Aquest xicotet guerrer de bronze mesura tant sols set centímetres d'alt. Però que segur va ser un personatge molt gran en la seua època. Que muntat a cavall, amb el seu casc de plomes, empomant la falcata i l'escut defensaria el seu territori amb gran valentia. Personatge anònim digne d'estar hui, a una vitrina cèntrica del Museu de Prehistòria de València.

Replica del Guerrer de Moixent, al Museu Arqueòlogic de Moixent.