També conegut com
el castell de Pego, ja que es troba al terme d'aquesta localitat alacantina.
Ocupa la part superior de la penya d'Ambra (264m), a la Serra de Migdia.
Aquest
castell d'estil islàmic s'alça sobre una cresta rocosa, i s'adapta a les
irregularitats del terreny creant diversos nivells. La seua planta és allargada,
i a primera vista destaca per la imponent muralla defensiva amb quatre torres
rectangulars que sobreïxen d'aquesta
S'han documentat
una vintena de vivendes a l'interior de dimensions molt reduïdes. El castell es
va construir com a refugi dels habitants que vivien a les alqueries properes,
no hi habitaven dins. Es conserva també l'aljub, realitzat en tapia. Aquest
servia per replegar l'aigua de les pluges.
Plànol del castell.
L'accés al recinte
es troba a la part Sud-est, es tracta de dues portes longitudinals entre les
quals es troba un cos de guàrdia. On hi ha un banc a cada costat per descansar i
fer la guaita durant la nit. En un d'ells s'aprecien uns orificis del que degué
ser un joc medieval.
L'entrada,
el cos de guàrdia i al fons l'ermita.
Joc medieval gravat a la pedra d'un dels bancs del
cos de guàrdia.
Va tindre una
curta durada de vida. Es va construir a principis del segle XIII amb la intenció
de protegir els habitants que vivien a les alqueries de la zona, davant la imminent
conquesta feudal. Era un lloc de defensa i refugi temporal. Aquest tipus de
castell es coneix com hisn o hüsun en plural.
Les excavacions arqueològiques
han determinat que va tindre dos fases d'ocupació, una islàmica i altra feudal
entre el 1220/30 i el 1280/90. El castell no va participar activament en la
conquesta, però després de ella es va transformar i acabà abandonant-se. Va anar
perdent importància sobretot a partir del 1280, quan es començà a crear la vila
de Pego.
De la segona fase
destaca la construcció d'una xicoteta ermita amb absis semicircular, pràcticament
al costat del cos de guàrdia.
Des de dalt les vistes
són espectaculars i la dificultat per pujar és mínima, per lo que vos anime a anar
si teniu ocasió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario