domingo, 16 de agosto de 2015

Castell d'Ambra

També conegut com el castell de Pego, ja que es troba al terme d'aquesta localitat alacantina. Ocupa la part superior de la penya d'Ambra (264m), a la Serra de Migdia.


Aquest castell d'estil islàmic s'alça sobre una cresta rocosa, i s'adapta a les irregularitats del terreny creant diversos nivells. La seua planta és allargada, i a primera vista destaca per la imponent muralla defensiva amb quatre torres rectangulars que sobreïxen d'aquesta



S'han documentat una vintena de vivendes a l'interior de dimensions molt reduïdes. El castell es va construir com a refugi dels habitants que vivien a les alqueries properes, no hi habitaven dins. Es conserva també l'aljub, realitzat en tapia. Aquest servia per replegar l'aigua de les pluges.

Plànol del castell.

L'accés al recinte es troba a la part Sud-est, es tracta de dues portes longitudinals entre les quals es troba un cos de guàrdia. On hi ha un banc a cada costat per descansar i fer la guaita durant la nit. En un d'ells s'aprecien uns orificis del que degué ser un joc medieval. 

L'entrada, el cos de guàrdia i al fons l'ermita.

Joc medieval gravat a la pedra d'un dels bancs del cos de guàrdia.

Va tindre una curta durada de vida. Es va construir a principis del segle XIII amb la intenció de protegir els habitants que vivien a les alqueries de la zona, davant la imminent conquesta feudal. Era un lloc de defensa i refugi temporal. Aquest tipus de castell es coneix com hisn o hüsun en plural.

Les excavacions arqueològiques han determinat que va tindre dos fases d'ocupació, una islàmica i altra feudal entre el 1220/30 i el 1280/90. El castell no va participar activament en la conquesta, però després de ella es va transformar i acabà abandonant-se. Va anar perdent importància sobretot a partir del 1280, quan es començà a crear la vila de Pego.

De la segona fase destaca la construcció d'una xicoteta ermita amb absis semicircular, pràcticament al costat del cos de guàrdia.

Des de dalt les vistes són espectaculars i la dificultat per pujar és mínima, per lo que vos anime a anar si teniu ocasió.  




No hay comentarios:

Publicar un comentario