sábado, 29 de agosto de 2015

L'església dels Sants Joans de Puçol

El passat mes de juny es va presentar la primera guia turística de l'església dels Sants Joans de Puçol. Aquesta guia convida a visitar l'església per dins mitjançant visites guiades.

Si t'abelleix conèixer-la de primera mà, les visites es fan dimecres pel matí d'11 a 13h i els divendres de vesprada de 16 a 18h. Pots concertar la visita cridant a un d'aquests telèfons: 961465718 o 619141388.


L'església i el palau arquebisbal
L'església dels Sants Joans és el monument més representatiu de Puçol actualment. Formava part d'un conjunt monumental més ampli conformat per un palau arquebisbal i un jardí botànic. Hui en dia aquests no es conserven, però són fonamentals per entendre la història de l'església.



Puçol fou un senyoriu episcopal on els bisbes i arquebisbes tenien un palau per passar xicotetes temporades de descans. Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València, fou qui va erigir l'església dels Sants Joans, just al costat d'aquest palau. I com a València, va construir un voladís, és a dir, un passadís elevat que unia el palau i l'església i així no haver de baixar al carrer per a anar a missa.


 La construcció de l'església comença el 1587, i un any més tard, el 29 d'abril de 1588, Sant Joan de Ribera beneeix la primera pedra.
Els mestres pedrapiquers foren Antonio de Xado i Pedro de Xado, naturals d'Argoños (Cantàbria). També treballaren en la construcció del temple Juan de Fresnedo, Pedro de Fresnedo, Pedro del Solar i Pedro de Ris, tots  ells naturals de Cantàbria.
Les obres de l'església eren revisades cada sis anys per Guillem del Rey i Joan Cambra, importants mestres d'obres que treballaven al Patriarca i al Monestir de Sant Miquel dels Reis, respectivament.
L'església dels Sants Joans fou un referent arquitectònic en aquell moment. Tant es així, que van sol·licitar els seus mestres per erigir el Monestir del Puig.
Després de vint anys de construcció, Tomás de Espinosa, bisbe auxiliar de València consagrà el temple el 28 d'octubre de 1607, i Sant Joan de Ribera traslladà el Santíssim Sagrament de l'antiga església a la nova, i celebrà la primera missa.

Façana
La façana principal és d'un alt valor artístic. Va ser dissenyada entre el 1588 i el 1589 per Juan de Ambuesa, natural de París, el qual gaudia de gran fama a València pel seu saber de l'arquitectura. Aquest també treballava al Monestir de Sant Miquel dels Reis i al Patriarca.
Malgrat tot, Ambuesa va morir abans de poder-la dur  a terme així que finalment, seguint les seues pautes, Antonio de Xado i Pedro del Solar la van llaurar el 1593.
El retaule de pedra és d'estil clàssic amb detalls manieristes. Està coronat per un escut prelacial, símbol de la jurisdicció que sobre Puçol i l'església dels Sants Joans ostentaren els arquebisbes de València. Les imatges de les fornícules són recents, es van col·locar i beneir el 1975 i representen la Verge al Peu de la Creu, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, patrons de l'església.


De l'exterior també cal destacar el campanar, construït amb carreus de pedra i coronat per un templet amb contraforts de rajola.

Interior
El temple és d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Totes les capelles són de mig punt exceptuant-ne les dos primeres, que són ogivals. La nau queda dividida en cinc trams per arcs faixons lleugerament apuntats. La volta de la capçalera és de traceria amb nervadures d'estil neogòtic. De tot el conjunt destaca la puresa de línies, la grandiositat i la lluminositat habituals del Renaixement. La decoració de les pilastres simulant marbre i el revestiment d'estucs pertany a l'últim terç del segle XIX.


A les dos capelles més pròximes a l'altar s'observen dos tribunes, una sobre la porta lateral que recorda la unió que hi hagué entre l'església i el palau arquebisbal, i l'altra davant d'aquesta on hi hagué un orgue.
L'altar major és d'estil barroc i està presidit pels Sants Joans integrats entre columnes salomòniques. Però sense dubte, el que més destaca de l'altar és el baldaquí i la mesa de marbre que representa els quatre evangelistes: Sant Mateu, Sant Joan, Sant Marc i Sant Lluc sustentant el llibre dels set segells. Aquest altar va ser consagrat el 8 de setembre de 1944.



A la sagristia es conserva una de les peces més importants del temple: una polsera d'un antic retaule gòtic, segurament de la primitiva església, que representa el Pare Etern i a l'Esperit Sant.


Capella de la Comunió
La capella de la Comunió es troba adossada a l'església, paral·lela a la seua nau i amb dos entrades, una exterior i l'altra a l'interior del temple. Es va construir entre el 1740 i el 1747 a càrrec del rector Tomás Aparisi. Més tard, al segle XIX, el rector Joaquín Alemany decideix allargar-la, sent beneïda el 1827. Com a conseqüència d'aquesta ampliació la cúpula queda desplaçada del centre i s'observen diferents tipus de sòcols.


Es conserven dos pintures anònimes del segle XVII que representen a Jesucrist instituint el sagrament de l'Eucaristia i la degollació de Sant Joan Baptista.
Però l'obra més important és el retaule tallat per Manuel Vergara el 1748, un dels membres de la gran saga dels Vergara. Actualment és l'únic retaule que es conserva del mestre fuster.


Aquest retaule albergava una imatge de la Immaculada Concepció, destruïda durant la guerra. A partir d'aquest moment passà a acollir el tresor del temple: el quadre de la Mare de Déu al Peu de la Creu, patrona de Puçol, que anteriorment es trobava a la segona capella de la dreta.
Aquest quadre va ser trobat pel venerable Pere Muñoz a la muntanyeta del Cabeçol del Puig el 1570. Una important troballa que va propiciar entre altres, la construcció del nou temple dels Sants Joans, una església més gran i digna per albergar aquest tresor.

Cripta
L'entrada a la cripta es troba als peus de l'església. S'accedeix a ella per una xicoteta escala de 14 escalons de pedra. Té una forma rectangular i mesura 7,20 metres de llargària per 4,30 m d'amplària i 3 m d'amplària d'altura. El pis és de taulells i el sostre de volta de canó de pedra. Al fons es distingeix un retaule ceràmic de Crist a la creu.
Actualment la cripta està reblida de terra perquè va servir d'amagatall durant la Guerra Civil. Des de dins s'excavaren dos túnels, un cap a la plaça de Sant Joan de Ribera on estaria el palau arquebisbal i l'altre cap al carrer de Sant Joan. El primer té 40 metres de llarg i el segon 20 metres, aproximadament. En l'actualitat els túnels no porten a cap lloc.
Pots vore fotografies de la cripta a la pagina de facebook de l'Ajuntament de Puçol: ÉsPuçol



No hay comentarios:

Publicar un comentario