La Pobla medieval d'Ifach

A la vora del penyal d'Ifac de Calp es troben les restes del que va ser la pobla d'Ifach. Una pobla medieval que va tindre tant sols una vida de 61 anys.

 Sector oest.

Sector oest. Enderrocament de l'edifici de guàrdia.

El 1282 el rei d'Aragó Pedro III ordenà als habitants de Calp que construïren una vila en Ifach, a les faldes del penyal. Una orde que no es va dur a terme aquest any.

Va ser al 1297 quan Roger de Llùria, almirall de la Corona d'Aragó qui seguint les directrius de Jaume II, fill de Pedro III ho va dur a terme.

Aquesta pobla de nova fundació contava amb un recinte emmurallat de més de 800m lineals de muralla. En la que es té constància de l'existència de almenys onze torres, nou en la muralla nord i dos en el sector oest. La que millor es conserva és la torre del campanar, d'uns deu metres d'alçada. 

Reconstrucció virtual del recinte de la pobla d'Ifach.

L'església, coneguda com Nostra Senyora dels Àngels, és un dels edificis més importants de la pobla. Va ser construïda en la primera meitat del segle XIV per Margarita de Llùria (filla de Roger) qui va seguir amb la construcció de la pobla a la mort de son pare el 1305.

Era d'una sola nau amb un absis semicircular i dos capelles laterals a la dreta. Es creu que la nau estaria coberta per arcs torals ogivals amb un entramat de fusta, mentre que el absis i les capelles estarien cobertes amb voltes de creueria. 

Església Nostra Senyora dels Àngels.

Als peus de l'església es troba altra part important per a la investigació de la pobla, la necròpolis. L'estudi de les diverses inhumacions ens revelen com eren els habitants d'Ifach i que malalties podien patir. I pels resultats, la vida allí no degué ser fàcil. 

Necròpolis.

El campanar, l'entrada a l'església i la necròpolis.

La pobla va tindre una curta durada, com he dit abans, tant sols 61 anys. El motiu va ser per un bombardeig a mans d'una flota castellana-genovesa l'estiu del 1359, dins dels conflicte que existia entre Castella i Aragó al segle XIV.

La impressionant flota que va atacar Ifach contava amb 41 galeres, 3 galiotes, 4 leños, 80 naos i una 1 carraca veneciana. Una flota de 129 vaixells que va descarregar sobre la xicoteta pobla de Ifach una massiva de projectils que van fer inevitable la seua destrucció. A més es pensa que l'atac no va ser tant sols per mar sinó també terrestre.

No obstant, després d'aquest atac va seguir la vida en Ifach uns anys. El comte de Dènia va fer algunes reformes però l'esforç va ser inútil, així ho demostra la documentació del 1362. Ja el 1369 no es cobraven rentes. Ifach estava en ruïnes i despoblat.

Més tard es van fer diversos intents per repoblar-la, per ser un punt estratègic des d'on controlar la costa, però així i tot, els intents no van forjar. 

Vídeo de la història d'Ifach i reconstrucció virtual.

La pobla d'Ifach és important perquè és de les poques pobles medievals de nova fundació en les quals no s'ha construït sobre ella, com passa en la majoria de ciutats actuals, que es troben sobre assentaments anteriors. Aquesta es conserva tal i com va desaparèixer, encara que sols s'ha pogut excavar una xicoteta part del que fou.

El MARQ (Museu Arqueològic d'Alacant) s'encarrega d'estudiar e investigar el jaciment des del 2005. Aquest any és la XI campanya d'excavacions i ja comencen a posar-se en marxa els treballs de consolidació per a la seua posada en valor i major difusió. 

Vídeos dels treballs de la XI campanya d'excavacions, juliol 2015: 

El 22 d'agost a les 9h pots conèixer la pobla d'Ifach de primera ma. Ja que el director de l'excavació José Luis Menéndez Fueyo, farà una visita guiada per tot el recinte. Una visita privilegiada que no defraudarà.

Bibliografia:

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; CASTELLÓ DE LEÓN, ALICIA; FERRER CARRIÓN, ROBERTO y PINA MIRA, JOAQUIN (2008) Proyecto Ifac: La villa medieval de Ifac 725 años después. Museo Arqueológico de Alicante.

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; CASTELLÓ DE LEÓN, ALICIA; FERRER CARRIÓN, ROBERTO y PINA MIRA, JOAQUIN (2007) Ifac sacrificada. Algunas notas acerca de la destrucción de la villa de Ifac en el año 1359. Museo Arqueológico de Alicante.

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS (2010) Turres et fortalicium: La pobla medieval de Ifach, un proyecto arqueológico para el futuro. Museo Arqueológico de Alicante.

MENÉNDEZ FUEYO, JOSE LUIS; PINA MIRA, JOAQUIN; TORRECILLAS SEGURA, JOSÉ MANUEL y FERRER CARRIÓN, ROBERTO (2013) La pobla medieval de Ifach (Calpe, Alicante): Ciudad y poder feudal a la luz de los descubrimientos arqueológicos (2005-2012). MARQ. Arqueología y museos, 06.